La Fiscalia marroquina ha acusat 33 dels migrants adults i un menor d’edat detinguts divendres passat en l’intent de creuament a Melilla als quals s’ha obert un procediment penal de tràfic il·legal de persones, violència contra les forces de seguretat i segrest d’un agent marroquí, entre altres delictes, segons ha confirmat l’advocat defensor. Els migrants han negat totes aquestes acusacions. La justícia marroquina ha decretat presó provisional per a tothom i ha fixat el judici per al 13 de juliol. Els detinguts han estat aquest dilluns més de sis hores a la Cort d’Apel·lació de Nador, abans de sortir en dos furgons direcció a la presó.
Un dels acusats ha explicat que el dia de la tragèdia va començar a les 6 del matí. Unes mil persones van sortir d’una zona muntanyosa, pròxima a la tanca, direcció a la ciutat autònoma. Van ser dues hores de camí a peu i corrent, ha relatat. «Quan hi vam arribar, la policia marroquina va començar a llançar gasos lacrimògens i tots vam començar a córrer cap a la porta fronterera». Explica que alguns minuts més tard va perdre la consciència i «no vaig veure res més», conclou.
En el moment de l’intent de salt, explica, centenars de migrants estaven acumulats a la ratera que es va convertir el passadís entre la frontera marroquina i espanyola. Aquest jove feia mig any que havia arribat al Marroc després de sortir del Sudan, el seu país natal, i creuar tot el Magrib fins a arribar a la ciutat marroquina d’Oujda. Cinc dies abans de l’intent de salt havia viatjat fins a Nador i va esperar amagat en un dels boscos que envolten Melilla junt amb altres compatriotes i migrants de l’Àfrica Occidental.
Reobertura postcovid
«Normalment, els migrants intenten saltar per la tanca, no solen entrar per aquesta porta fronterera de Barri Xino», relata una font sobre el terreny que prefereix que no es reveli la seva identitat. Aquest accés entre el Marroc i Espanya estava tancat des de l’inici de la pandèmia. Allà es van viure els moments més dramàtics i van morir almenys 23 migrants, segons les autoritats, tot i que les oenagés consideren que almenys 37 van perdre la vida a la tanca. Una xifra que les organitzacions humanitàries consideren que no és definitiva: «Mai arribarem a saber exactament els que hi van morir», apunten.
Aquest testimoni sudanès explica que el grup en el qual anava no tenien intenció d’atacar els agents, relata que van utilitzar pedres i pals per intentar espantar-los. El resultat van ser violents enfrontaments i més d’un centenar de ferits. «És la primera vegada que els migrants ataquen la frontera d’aquesta manera violenta, veiem que és a causa de tota la violència i de la vulneració dels drets humans, dels migrants i dels demandants d’asil durant aquests últims mesos», explica Amine Abidar, president de l’Organització Marroquina pels Drets Humans a Nador. «És a causa d’aquesta política migratòria d’Espanya i el Marroc que hem arribat a aquesta situació crítica», lamenta.
«El gendarme d’Europa»
«El Marroc juga un rol de gendarme per a Europa. Està aplicant la violència i la política contra dels drets humans d’Espanya i la Unió Europea», lamenta el responsable d’aquesta organització. «Feia dues setmanes que la policia realitzava batudes diàriament i detenia persones», declara la mateixa font sobre el terreny. «La pressió era molt gran i això va provocar que els migrants decidissin intentar creuar a Melilla», defensa. Aquestes batudes han provocat el temor de molts dels subsaharians, especialment des de l’intent de salt. Diverses organitzacions apunten que gran part dels migrants han intentat abandonar la ciutat o continuen amagats per por de nous arrestos.
«És la situació més difícil en la història de la migració a Nador», considera Abidar. Explica que tot és «molt trist i esgotador», relata que fa més de tres dies que est+a enganxat al telèfon i amb molt estrès: «Farem el necessari per defensar els drets humans». Aquesta organització pro drets humans és la que ha publicat a les xarxes la majoria dels vídeos que mostren les desenes de persones, algunes sense vida, escampades sobre l’asfalt a pocs metres de la tanca espanyola de Melilla. També és la que va alertar diumenge que les autoritats havien obert una vintena de fosses al cementiri de la ciutat amb la intenció d’enterrar les víctimes.
La Unió Africana demana una investigació
Els cossos dels migrants morts continuen al dipòsit de cadàvers de l’hospital de Nador i per ara no han sigut enterrats. En aquest dipòsit s’acumulen els cadàvers des de fa tres dies. No disposa de sistemes de refrigeració i diverses fonts apunten que l’olor és insuportable. Fins al moment les autoritats no han aclarit si se’ls ha realitzat una autòpsia o si s’obrirà una investigació.
A les peticions de desenes d’oenagés perquè aclareixi el motiu de la seva mort i s’investiguin els fets, també s’hi ha sumat la Unió Africana (UA). Moussa Faki Mahamat, president de la Comissió d’aquest organisme, ha manifestat la seva «commoció i preocupació» pel que defineix de «tracte violent i degradant dels migrants africans». «Demano una investigació immediata sobre aquest assumpte», ha declarat el responsable, segons un comunicat de l’UA.
