Des de començaments de segle, diversos països rics han posat en marxa fórmules semblants a la del Regne Unit per externalitzar l’asil i la gestió parcial de les seves fronteres. L’eficiència d’aquests models ha estat molt qüestionada i els abusos contra els drets humans, freqüents en alguns casos:

Des d’Austràlia a Nauru

L’iranià Mehdi Ali va passar per les instal·lacions infaustes de l’illa de Nauru, amb la qual Austràlia havia signat el 2013 un acord per acollir als seus centres de detenció els immigrants il·legals i sol·licitants d’asil. La premsa ha descrit un escenari de pallisses i abusos sexuals que empenyen a la depressió i els pensaments suïcides. Escàndols similars i les persistents crítiques de les organitzacions de drets humans ja van provocar que Papua Nova Guinea, l’altre país on Austràlia externalitzava els seus immigrants, exigís el 2019 la cancel·lació de l’eufemístic Acord Regional de Reassentament. Adrián Foncillas.

Des dels EUA a Mèxic

Mèxic és la Rwanda dels Estats Units. Allà és on la majoria de persones arribades als Estats Units que busquen asil són enviades per esperar la tramitació legal de les sol·licituds. Aquesta polèmica política es va posar en marxa durant el mandat de Donald Trump, i encara que Joe Biden va prometre posar-hi fi, s’ha vist obligat a mantenir-la per decisió d’un tribunal federal. Al que sí que va posar fi és als acords de «tercer país segur» que el seu predecessor havia signat amb Guatemala, Hondures i El Salvador. Idoya Noain.

Turquia, porter de la UE

Turquia va signar un acord amb la UE el 2016 perquè el país anatoli acollís refugiats. Amb el pas del temps, però, Ankara va començar a queixar-se: segons el pacte, els turcs havien de veure com s’aixecava el requeriment de visats cap a Schengen. Mai va passar. Segons el pacte, per cada refugiat que fos retornat voluntàriament des de Grècia a Turquia, un altre refugiat havia de ser enviat des del país anatoli cap a Europa, cosa que no s’ha produït. Adrià Rocha Cutiller.

Des d’Israel a Uganda i Rwanda

Uganda i Ruanda són les destinacions escollides per a aquells que, després de fugir de la guerra i la persecució, entren il·legalment Israel a través de la frontera desèrtica amb Egipte. Però cap dels dos països no ha reconegut ser part d’un acord amb Israel. A. López Tomàs