Els vint metres que separen la tanca espanyola de la marroquina es van convertir divendres en un atzucac. En una ratera. <strong>Les xifres oficials només confirmen 23 persones mortes</strong>, però les organitzacions humanitàries asseguren que almenys hi van perdre la vida 37 subsaharians.
La majoria van morir per asfíxia, segons la versió de la policia marroquina, tot i que també hi va haver violents enfrontaments amb els agents de les forces de seguretat del Marroc quan els migrants intentaven saltar a Melilla. Un recompte que ningú s’atreveix a donar encara com a definitiu i que escriu una de les tragèdies més greus que es recorden en aquesta frontera.
Una tanqueta antiavalots i tres furgons policials continuen aparcats davant de la porta fronterera del barri Chino. Alguns policies vigilen la tanca i d’altres prenen cafè en una terrassa a l’altre costat del carrer. A la televisió de l’establiment juguen dos equips marroquins i no queda rastre de l’enfrontament de divendres.
Un dels agents ho descriu com una «guerra». Diu que no recorda un intent de salt tan violent com aquest i explica que les persones migrants portaven pals i ganivets i que estaven molt organitzats. Aquesta porta fronterera estava tancada des de l’inici de la pandèmia i explica que no estava gaire vigilada quan unes 2.000 persones migrants s’hi van acostar i van forçar la reixa per intentar trepitjar territori espanyol.
La primera planta de l’hospital Hassani de Nador està completament en silenci. Una desena de persones migrants estan ajagudes a les lliteres de diverses habitacions. Al passadís, uns quants policies vigilen. És dissabte i pràcticament no hi ha personal, només un responsable que no vol donar-ne cap detall.
En un altre punt d’aquest hospital també hi ha els cadàvers de quinze de les persones que hi van perdre la vida, segons ha explicat l’Organització Marroquina pels Drets Humans. En un comunicat firmat conjuntament amb altres oenagés, demanen que no siguin enterrats fins que s’obri una investigació que aporti llum i respostes a l’incident de divendres.
«Mai coneixerem la xifra exacta de morts».
«Fa anys que els migrants subsaharians pateixen molt en aquestes zones per part de la Gendarmeria marroquina», lamenta el responsable d’una entitat que treballa amb la població migrant. «La policia moltes vegades es queda amb les tendes de campanya, els roben els diners i objectes personals i els detenen per portar-los el més lluny possible», lamenta. Explica que «aquesta vegada la brutalitat dels migrants subsaharians ha sigut molt forta. Aquesta vegada portaven pals, pedres i garfis» i creu que «mai coneixerem la xifra exacta de les persones que hi han mort».
Per l’organització marroquina pro drets humans, l’intent de salt a Melilla «és una autèntica catàstrofe que mostra les primeres conseqüències dels últims acords entre el Marroc i Espanya». Aquest ha sigut el primer salt massiu des que Madrid i Rabat van segellar la nova etapa diplomàtica després d’un any de crisi. Un dels principals acords va ser la cooperació en el control dels fluxos migratoris, a més de reobrir els passos fronterers entre el Marroc, Ceuta i Melilla.
Fa setmanes que centenars de persones procedents del Sudan i d’altres països de l’Àfrica Occidental estaven esperant al bosc que envolta la ciutat autònoma i la muntanya Gurugú a l’espera de poder saltar la tanca. Segons confirmen diverses fonts humanitàries, la policia marroquina també ha intensificat les batudes i detencions de persones migrants en diferents punts del país aquestes últimes setmanes. Expliquen que aquesta pressió està provocant que les persones que intenten arribar a Europa cada vegada tinguin menys possibilitats i que moltes es troben al límit.
