Quiosc

Diari de Girona

El Poder Judicial es regira contra la maniobra de Sánchez per renovar el TC

Un ampli sector de la cúpula judicial negocia un text perquè el ple, que es reuneix dijous, es pronunciï contra la reforma de l’alt tribunal

Sánchez i Feijóo se saluden en la seva reunió d’abril, en la qual van parlar del CGPJ. | EUROPA PRESS

La proposició de llei registrada pel PSOE per tornar a modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i accelerar la renovació del Tribunal Constitucional ha encès les alarmes tant en l’òrgan de govern dels jutges com en el Tribunal Suprem i en amplis àmbits de la carrera judicial, que acusen el president del Govern, Pedro Sánchez, d’intentar sotmetre aquest poder de l’Estat als interessos de l’executiu.

La reforma es va conèixer de manera sorprenent dijous passat -segons Unides Podem, ni tan sols se’ls va avisar-, i permetrà al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) eludir la limitació que se li va imposar fa més d’un any per fer nomenaments i poder designar així els dos magistrats del Constitucional que els correspon per quota.

Una majoria del Consell critica la maniobra i sol·licita que se li restitueixi de manera plena la seva capacitat per fer nomenaments a la cúpula judicial, alhora que lamenta que, després de romandre més de tres anys i mig en funcions, se’ls utilitzi ara perquè el Govern aconsegueixi el seu objectiu de renovar el Constitucional i aconseguir així una majoria progressista en aquest òrgan.

Resposta al Govern

El sector conservador del Consell General del Poder Judicial i els vocals progressistes negocien un text per portar al ple d’aquest òrgan, que es reunirà dijous. Es busca donar resposta a allò que consideren maniobres del Govern. De la duresa del comunicat dependrà fins i tot l’efectivitat de l’esmentada reforma, ja que si l’òrgan de govern dels jutges no compleix els seus dos nomenaments, la renovació al Constitucional no serà possible.

Segons les fonts consultades, la proposta anirà en la línia del que s’ha expressat des del PP, que assegura que segueix disposat a renovar i espera «un gest per recuperar la confiança» després de la reforma registrada la setmana passada pel PSOE. Aquest gest passaria per dues opcions: retirar-la o derogar-la del tot perquè el Poder Judicial pugui fer qualsevol nomenament en funcions. De moment, l’ordre del dia del ple del CGPJ no inclou aquest assumpte, però fins i tot des de les posicions més progressistes no hi ha dubte que el debat s’acabarà plantejant.

La clau està en el consens que és necessari perquè l’òrgan de govern dels jutges esculli els seus dos magistrats del Constitucional, que per tradició no escrita han de ser un de sensibilitat progressista i un altre de conservadora. Alguns dels vocals consultats no descarten que, com a resposta a les maniobres del Govern, es faci difícil sumar els 12 vots necessaris per designar els magistrats del TC.

Per part seva, el Suprem lamenta haver quedat aliè a la reforma, i ahir la seva Sala de Govern va demanar que es transmeti al Congrés i al Senat la seva «gran preocupació» perquè la manca de renovació del Consell està creant una situació que, si continua, «serà insostenible». «El progressiu augment de vacants que no poden ser cobertes minva la capacitat del Tribunal Suprem de complir la funció que la Constitució i les lleis li encomanen i en no gaire temps suposarà dificultats extraordinàries per al seu funcionament», assenyala l’alt tribunal.

El problema és especialment urgent a la Sala Contenciosa Administrativa, on pròximament es jubilarà un altre magistrat, Octavio Herrero, que ha renunciat a complir la pròrroga de dos anys que havia acordat inicialment. Si el problema continua sense resoldre’s, la propera a sortir d’aquesta sala serà Inés Huerta, a principis de l’any que ve, deixant-la ja sense el quòrum mínim necessari per formar totes les seves seccions.

«Atac a la separació de poders»

A més, la Plataforma Cívica per la Independència Judicial, que reuneix magistrats, professors universitaris i lletrats, considera que la nova reforma legislativa «constitueix un atac a la separació de poders, en pretendre el control governamental del màxim intèrpret de la Constitució i del nomenament d’alts càrrecs judicials». Aquest col·lectiu assegura que la proposició de llei «forma part d’una campanya més àmplia de sotmetiment de la Justícia a la política amb menyspreu als principis bàsics de l’Estat de Dret i la normativa de les institucions transnacionals europees».

Compartir l'article

stats