Un alto el foc; demarcació d’una franja desmilitaritzada al Donbass d’uns 100 quilòmetres, vigilada potser per l’OSCE; i darrere, una Ucraïna no membre de l’OTAN; però amb totes les seves forces interoperables amb l’armament i els procedirs de l’Aliança. Així preveuen altes fonts militars espanyoles un futur d’Ucraïna si es declara un alto el foc.
Si no es declara l’alto el foc, la tercera variable continua sent aposta segura. De fet ja va començar a ser-ho el 2014. Després de l’annexió russa de Crimea, va començar l’entrenament dels militars ucraïnesos per assessors d’exèrcits OTAN, especialment Polònia i els Estats Units, que explica, segons fonts de l’estament directiu de l’Aliança, l’eficaç resistència davant Rússia en la primera fase de la guerra.
La d’una Ucraïna interoperand a l’occidental és la composició de futur que es fan també els delegats de 30 països de l’Aliança Atlàntica i de la UE davant la qual està previst que intervingui Volodímir Zelenski aquest dimecres, en una escena sense precedents: mai abans s’havia dirigit a la principal assemblea de l’OTAN el president d’un país envaït per Rússia, molt menys amb míssils russos sobrevolant el seu cap.
Més armes, més temps
Més armes, més tempsOccident aprovarà a Madrid un renovat paquet d’ajuda per a la Ucraïna agredida. Kíiv ha iniciat l’estiu batent-se desesperadament a Lugansk, i sense iniciar la contraofensiva al Donbass per la qual els estats majors de l’Aliança apostaven el dia 100 de la guerra.
El 2 de juny passat, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va anunciar una previsió general dels aliats: la guerra d’Ucraïna durarà mesos, quan no anys, o, dit de forma més eufemística, «ens hem de preparar per al llarg termini –va advertir–, perquè veiem que aquesta guerra s’ha convertit ara en una guerra de desgast».
La prolongació en el temps de la guerra accentuarà la integració de les forces ucraïneses en la doctrina i sistemes occidentals, creant-se per agregació un avantatge per a l’OTAN: un bastió occidentalitzat al flanc est de l’organització, just quan aquesta decideix reforçar considerablement aquesta part del seu territori.
Ucraïna ha demanat amb angoixa carros de combat i artilleria mòbil i de més abast per resistir les envestides russes al Donbass, i per allà comença la renovació més profunda del seu arsenal: míssils Stinger antiaeris i Spike antitancs, dels quals els Estats Units han ordenat una duplicació de la producció per no quedar-se sense el seu propi estoc de seguretat.
Ucraïna necessita contrarestar els 2S1 Gvozdika, peça artillera soviètica de 122 mil·límetres. Una bateria de sis arrasa un barri de la mida del Raval o Chamberí. Rússia disposaria de mig miler de peces, part d’auestes cedides als rebels del Donbass.
L’exèrcit Z utilitza també en avantguarda el canó de 152 mil·límetres 2S3 Akatsiya, equivalent a l’M109, el més estès a Occident. I els dos països es castiguen amb el 2S7 Pión, autopropulsat, de llarg abast i 203 mil·límetres, del més pesat que han vist en aquesta guerra fonts militars espanyoles.
Ucraïna ha rebut fins al moment, que hagi transcendit, quatre llançacoets 270MLRS dels Estats Units. És una escassa però valuosa aportació, capaç de disparar a 70 quilòmetres de distància, i que, tenint al seu abast l’Illa de les Serps, és clau per defensar la costa d’Odessa.
La interpolació d’armament occidental en les forces ucraïneses ja ha passat per la recepció de diverses dotzenes de peces autopropulsades poloneses 2S1 de 122 mil·límetres, els obusos M109 de 155, estàndard OTAN, dels quals Noruega en va enviar 22 i el Regne Unit en va vendre 20 més, i una enorme arma alemanya: almenys set canons autopropulsats PHZ2000 de 155 mil·límetres, entre l’artilleria més potent del món.
Sense càstig
Sense càstigHi ha un gris convenciment entre els aliats que s’asseuen aquest dimecres a Madrid: no hi haurà un procés de Nüremberg contra Putin, els seus generals i els seus oligarques. Aquesta previsió, en forma de titulars, «funciona com a heroïna mediàtica, però no és real», corroborava a EL PERIÓDICO Nuno Pinheiro, exdirector de Política de Defensa del ministeri de Defensa de Portugal i expert en Dret Penal Internacional, al Seminari Internacional de Seguretat i Defensa celebrat la setmana passada a Toledo.
Hi ha a més una altra estesa creença en el si de l’OTAN; segons les referides fonts de l’Aliança: assolit l’estiu per Rússia, a la potència agressora li convé el pas del temps.
«En el seu atac han demostrat cometre molts errors, però defensant són un exèrcit molt dur», explica un general espanyol. O sigui, els combats d’Ucraïna per recuperar territori guanyat per Rússia al Donbass poden arribar a un cost estratègic i de vides insostenible.
El temps juga a favor de Rússia a més si s’aproxima perillosament un hivern amb els preus del gas i d’altres energies tal com estan, i amb els proveïments europeus en perill. La prolongació en el temps posarà a prova la cohesió dels socis europeus. I aquesta preocupació, diuen aquestes fonts, li consta ja al president Zelenski.
