Quiosc

Diari de Girona

Tanca de Melilla: cada vegada més immigrants i més morts

Les imatges de l’actuació dels agents marroquins a la frontera posa en dubte la versió oferta pel Govern espanyol, que continua defensant Rabat▶

Policies marroquins al costat de diversos cadàvers. | DIARI DE GIRONA

Arrossegats per terra per col·locar-los en una esplanada; colpejats amb porres alguns que intenten aixecar-se; prèviament, trets de pots de fum contra una multitud confusa i en plena allau… Les imatges apòcrifes de la tragèdia que va viure la tanca fronterera de Melilla pel costat marroquí recullen el moment més terrible de la gestió alauita de la immigració il·legal subsahariana des que el Marroc i Espanya van reprendre les relacions.

Passats tres dies de la tragèdia, no s’ha constituït, i no sembla que es constituirà, cap comissió governamental d’investigació, com demana la Unió Africana. Només hi ha el testimoni gràfic, que ha estremit tot Europa, i que aixeca tota mena de dubtes sobre l’acció policial marroquina per aturar les onades que s’estavellen contra la tanca de Melilla.

Però des de la ciutat autònoma espanyola no s’ha remès a la Moncloa ni a Interior cap informe parlant de mà dura policial marroquina, asseveren fonts governamentals melillenques. Fins ara, la versió dels fets que coneix el Govern d’Espanya és que, durant una allau d’unes 2.000 persones cap a la tanca fronterera, prop de 500 es van amuntegar intentant passar a territori espanyol per una porta del centre fronterer del Barri Xinès, que havia aconseguit obrir un dels migrants. L’allau en va matar 21, segons el Marroc, i 37, segons les oenagés, per asfíxia o esclafament quan les files del darrere empenyien les de davant, i també quan un grup que escalava cap a la teulada del centre de control va caure sobre els que estaven a sota.

En el relat governamental dels fets, per sobre del dol destaquen dos aspectes: la participació de màfies en les onades i la violència dels immigrants, que van llançar una pluja de pedres i pals sobre els gendarmes i, ja a l’altre costat de la tanca, sobre els guàrdies civils.

La ministra portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, va assegurar ahir en roda de premsa després del Consell de Ministres que «el Govern lamenta la pèrdua de vides humanes profundament, i trasllada el seu dol a totes les víctimes, també als membres de les forces de seguretat », pels més de 40 agents ferits.

Silenci pactat

Va assumir la portaveu tota la incòmoda missió de respondre, fent a la titular d’Igualtat, Irene Montero, també present, repetits gestos perquè no intervingués. El silenci de la ministra d’Unides Podem estava prèviament pactat amb l’ala socialista de l’executiu. «Convé marcar bé el problema: hi ha màfies que trafiquen amb éssers humans. Per evitar aquestes tragèdies, aquest patiment, el que cal fer és combatre les màfies», va apuntar Rodríguez.

Per part seva, Unides Podem i PP van reclamar una investigació dels fets. Els morats han evitat criticar en tot moment el discurs de Sánchez. En les files d’Unides Podehi ha força malestar amb la posició adoptada pel soci majoritari, però descarten trencar el Govern per això.

Les fonts policials espanyoles consultades no aprecien un canvi en el comportament dels gendarmes marroquins davant dels immigrants subsaharians. «No hi ha material d’intervenció nou, ni fan servir més duresa de l’habitual; sí que hi ha més agents, però és que també hi ha molts més immigrants baixant cap aquí», explica un veterà guàrdia civil de Melilla.

I, no obstant, el panorama està canviant respecte anteriors assalts a la tanca. El 2 de març passat es va produir una altra onada multitudinària contra els barrots de Melilla. Un primer recompte policial xifrava en 2.500 participants; un altre més mesurat i posterior en donava 1.000. Prop de 500 van aconseguir entrar al territori espanyol. I aquell, l’intent d’assalt més gran que es recordava a la ciutat en cinc anys, va ser el començament d’un canvi de tendència, refereixen les fonts esmentades. Fins aleshores, a Melilla es coneixien assalts d’entre 300 i 400 persones, 500 com a màxim. A partir d’aquest cas, baixen de les muntanyes properes a Nador fileres molt nombroses de migrants, que superen el miler de persones intentant trepitjar territori europeu.

A aquestes fileres multitudinàries, el Marroc ha respost amb un dispositiu d’intercepció més gran en efectius, i ara ja sovint dotat de material antiavalots. Aquest material va tenir el seu paper en l’allau de divendres. Els pots de fum també van poder contribuir a acorralar els migrants contra un racó de la tanca. En els vídeos que han transcendit, els antiavalots marroquins disparen diversos pots contra un munt de persones que intenten escalar, els uns sobre els altres, cap a la teulada, fins que tot aquest grup cau sobre els que estan a sota.

Compartir l'article

stats