Diari de Girona

Diari de Girona

La policia espanyola veu la mà de les màfies dirigint la multitud a Melilla

Denuncien l’aïllament i la retenció de 133 migrants que van creuar la frontera

Desenes d’immigrants estirats a terra divendres passat durant l’assalt a la tanca de Melilla. | EUROPA PRESS

Diversos gendarmes marroquins fan torns a la morgue de Nador en la custòdia d’alguns dels cadàvers que van treure de la ratera en què es va convertir divendres el lloc fronterer del Barri Xinès de Melilla, suposadament intentant que cap ull aliè els compti. La xifra real de morts en l’embut que es va formar al voltant de l’edifici de control continua sent una qüestió en discussió entre el Govern marroquí (en reconeix 23) i organitzacions de drets humans, que parlen de més de 30.

Al Ministeri d’Interior repassen les imatges de la tragèdia, sospitant -com també fonts melillenques de la Guàrdia Civil- que la multitud de migrants subsaharians va ser guiada cap a la porta del lloc fronterer per peons marroquins de màfies de la immigració. Ho acreditarien alguns canvis de direcció de la multitud, dirigint-se al punt triat fins trobar-se amb antiavalots de la gendarmeria sobrepassats i duent a terme càrregues tosques, si no brutals, amb porres i gasos. Agents de l’institut armat a Melilla van explicar que, abans de l’allau de divendres, civils marroquins de Nador havien examinat dissimuladament els punts febles de la tanca fronterera.

Fonts policials espanyoles manegen a Madrid informació no oficial sobre alguna possible baixa mortal entre els policies marroquins, que Rabat ha negat rotundament. Les dades sobre la matança de la tanca que separa Nador de Melilla són poc fiables fins i tot quatre dies després, quan la fiscalia marroquina va formular, ahir, càrrecs contra una trentena de detinguts, i la fiscalia espanyola ha obert una investigació.

Un element diferencial dels atacs a la tanca acredita que algú els dirigeix, segons experts d’Interior en matèria d’immigració il·legal: fins al març passat, els assalts arribaven a la reixa i es distribuïen per ella, dificultant l’actuació policial per dispersió. «Ara és diferent: moltes persones es concentren en un sol punt, dificultant l’actuació policial pel seu gran nombre», explica una d’aquestes fonts.

El «pitjor» pas fronterer

El punt en què es va produir la matança -per estampida després d’una càrrega dels gendarmes o per amuntegament dels que intentaven passar a Espanya és el que encara no se sap exactament- és «el pitjor pas fronterer d’Espanya -diu un veterà de les tasques de documentació de la Policia a Melilla-. Està inclinat cap al costat espanyol, a la costa, amb difícil retrocés perquè és molt estret». En aquest lloc, recorda, es va produir la mort de Safia Azizi, advocada marroquina que es guanyava la vida transportant mercaderies a l’esquena. Va ser al gener de 2009; una allau de persones al passadís la va esclafar.

En el ministeri espanyol ningú descarta que es repeteixin onades contra la tanca en els propers dos mesos, perquè queda un sol tram de tanca amb peces de metall doblegades en revolt cap al Marroc per impedir l’escalada, ara com ara molt més dèbils que les velles i sagnants concertines, el Barri Xinès.

La situació d’aïllament en què es troben 133 migrants que van aconseguir passar a territori espanyol divendres és motiu d’un requeriment presentat davant del Ministeri d’Inclusió per tres associacions de defensa dels drets humans, que insten el Govern a permetre la lliure circulació per la ciutat als 133.

Compartir l'article

stats