Els caps d’Estat i de Govern de l’OTAN van aprovar ahir el nou Concepte Estratègic per a l’Aliança, que substitueix el de Lisboa del 2010. I ha canviat radicalment, segons Jens Stoltenberg, secretari general de l’organització. El document defineix Rússia com «l’amenaça més significativa i directa» per als aliats, i apunta la Xina, per primera vegada, pel repte que suposa per a la seguretat, els interessos i els valors dels membres de l’OTAN. Hi va haver debat sobre com esmentar el gegant asiàtic, amb Europa defensant una postura menys dura. L’Aliança inclou dues referències en el seu text a la defensa de la «integritat territorial» dels països aliats, d’aplicació a zones no incloses explícitament en el Tractat de Washington del 1949, com Ceuta i Melilla. «Ningú hauria de dubtar del nostre compromís i determinació a l’hora de defensar cada centímetre del territori de l’Aliança, preservar la sobirania i la integritat territorial dels aliats i prevaler davant de qualsevol agressor», es llegeix en el document.
El nou document estableix les prioritats, tasques i enfocaments de l’aliança defensiva per a la propera dècada. El concepte descriu l’entorn de seguretat, reafirma els valors comuns i descriu els propòsits principals de l’Aliança. El document també estableix que el canvi climàtic «és un repte definitori del nostre temps». Han creat un mètode per fer servir els satèl·lits militars per fer mapes dels efectes del canvi climàtic.
Sobre els riscos del veïnatge sud d’Europa, el Concepte fa referències a dos dels seus 49 punts. En el número 11 es llegeix: «El conflicte, la fragilitat i la inestabilitat a l’Àfrica i el Pròxim Orient afecta directament la nostra seguretat i la dels nostres socis. El veïnatge sud de l’OTAN, especialment el del Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Sahel, s’enfronta a una seguretat interconnectada amb reptes demogràfics, econòmics i polítics». Aquests conflictes, afegeix el concepte, es veuen agreujats pel canvi climàtic, però també per la fragilitat de les institucions, les emergències sanitàries i la inseguretat alimentària. «Aquesta situació també proveeix un camp fèrtil per a la proliferació de grups armats, incloses organitzacions terroristes», estableix el document.
La guerra híbrida queda definida en el Concepte Estratègic de Madrid com una altra forma d’atac armat. És la primera vegada que l’OTAN eleva d’aquesta manera el rang d’aquesta amenaça i per tant els aliats podrien invocar l’ajuda dels altres si són objecte d’un atac invisible: en les xarxes informàtiques, en les campanyes electorals, en les activitats econòmiques o en la qualitat de la informació que reben els ciutadans. L’OTAN constata que els que ha acordat anomenar «actors autoritaris» (en al·lusió a Rússia i la Xina, entre altres potències) «posen a prova la resiliència» dels aliats «i busquen explotar l’obertura, la interconnexió i la digitalització de les nostres nacions ». Per primera vegada, l’Aliança fa un reconeixement exprés en el seu full de ruta militar que aquests actors tenen com a objectiu atacar les campanyes electorals i referèndums. El catecisme estratègic de l’Aliança Atlàntica assenyala la Xina com a promotora de «malicioses operacions híbrides i cibernètiques» i una «retòrica de desinformació i confrontació» que «danya la seguretat dels aliats».
Després de força debat, finalment es va incloure la República Popular de la Xina, no com una amenaça, sinó com un desafiament. Però el llenguatge final és dur. El país asiàtic, segons l’OTAN, «utilitza una gran varietat d’eines polítiques, econòmiques i militars per augmentar la seva empremta global i projectar poder, però alhora és opaca sobre la seva estratègia, intencions i militarització».
L’organització vetllarà, en concret, per la «llibertat de navegació». La Xina acaba de noliejar el tercer portaavions i té conflictes marítims amb alguns dels veïns de la zona. El focus dels aliats està, entre altres coses, el control xinès de xarxes occidentals de 5G i l’augment del poder militar i nuclear, segons va explicar Stoltenberg. «La Xina intenta controlar sectors industrials i tecnològics clau, infraestructures crítiques i materials i cadenes logístiques estratègiques», es llegeix en el Concepte de Madrid.
«La Federació Russa és l’amenaça més significativa i directa per a la seguretat dels Aliats», diu sense embuts el Concepte Estratègic, que ja és el del gran canvi d’actitud de l’OTAN respecte Moscou. Ahir es va enterrar a Madrid la política de mà estesa que va sortir de la cimera de Lisboa el 2010. La denúncia de l’agressió russa sobre Ucraïna es fa sense eufemismes: és «brutal i il·legal», causant d’«atroços atacs i patiments indescriptibles» . Diu el full de ruta que avui no es poden descartar «atacs a la integritat territorial dels aliats», en una asseveració que assenyala sense anomenar-los Polònia, Finlàndia, Romania, Suècia i les repúbliques bàltiques. El Concepte Estratègic constata que Rússia està «modernitzant les seves forces nuclears i els seus sistemes disruptius» (armes cibernètiques).
