El novembre del 2021, en plena Cimera del Clima de Glasgow (COP26), es va forjar una de les grans promeses climàtiques per salvar el planeta. Una trentena de països, inclosa Espanya, i cinc grans institucions financeres es van comprometre a acabar amb els subsidis públics per a l’explotació internacional de combustibles fòssils el 2022. Es va presentar així el primer pacte polític internacional per tancar l’aixeta al finançament del petroli, gas i el carbó i, en el seu lloc, apostar per energies renovables. Més de sis mesos després del llançament d’aquesta històrica declaració, i a l’equador de l’any en què se n’esperava el compliment, el pacte de Glasgow contra els combustibles fòssils segueix molt lluny de complir-se.
Un nou informe liderat per l’Institut Internacional de Desenvolupament Sostenible (IDDS) revela que la gran majoria dels signants d’aquest gran pacte climàtic encara no han desplegat les mesures necessàries per complir les seves promeses. «Diversos països continuen avalant projectes a gran escala d’extracció de gas a l’estranger», adverteix l’anàlisi, en què també s’alerta que l’actual dependència dels combustibles fòssils es podria veure reforçada per la guerra d’Ucraïna i les tensions geopolítiques amb Rússia.
Danys més greus
Segons argumenta el panell d’experts responsable d’aquest informe, si continua així, l’auge del petroli, el gas i el carbó provocarà un augment global de la temperatura del planeta per sobre dels 1,5 graus de mitjana. Aquest és el llindar a partir del qual, tal com alerten molts estudis científics, la crisi climàtica provocarà danys molt més greus en les persones, la vida silvestre i els ecosistemes.
El sector dels combustibles fòssils rep de mitjana prop de 20.000 milions d’euros anuals de finançament públic. Entre els anys 2018 i 2020, el Canadà, els Estats Units, Itàlia, Alemanya i Espanya van ser els cinc països que més fons públics van destinar a la compra de petroli, carbó i gas a l’estranger. En la Cimera del Clima de Glasgow, totes aquestes nacions es van comprometre a deixar d’invertir en aquestes fonts d’energia contaminants i, en el seu lloc, apostar per les transicions cap a fonts renovables. Però aquests pactes, denuncien els experts, encara no s’han materialitzat en mesures concretes.
En el cas d’Espanya, per exemple, l’informe assenyala que encara no s’ha aclarit ni l’abast ni el calendari per deixar enrere la compra pública de petroli, carbó i gas a l’estranger. Tampoc no s’ha definit un full de ruta clar sobre com i quan es redirigiran aquests fons cap a les energies netes. Aquesta crítica, segons destaca l’anàlisi, és aplicable tant a les institucions polítiques com a les entitats financeres responsables d’aquestes inversions.
Abans del pacte de Glasgow, Espanya gastava prop de 2.300 milions d’euros anuals de diners públics en importar combustibles fòssils. Segons una investigació de la plataforma Oil Change International, la inversió en petroli, carbó i gas era 50 vegades més gran que la inversió en energies renovables. Ara, segons les darreres dades disponibles, tot apunta que la proporció ha canviat lleument. Tot i això, Espanya continua invertint més fons públics en combustibles fòssils que en renovables.
