La capacitat del Govern federal dels Estats Units de lluitar contra l’emergència climàtica s’asfixia per decisió del Tribunal Suprem. Aquest dijous, en una altra polèmica i transcendental sentència, la majoria conservadora de la poderosa cort ha limitat la capacitat de l’Agència de Protecció Mediambiental (EPA per les sigles en anglès) per regular les emissions contaminants de les plantes que utilitzen carbó per produir energia.

La decisió allunya perillosament els EUA, el segon país més contaminant i històricament el primer, dels objectius per contenir l’escalfament global i l’<strong>ambiciosa </strong>i frustrada agenda mediambiental del president Joe Biden, que s’havia marcat com a meta el 2035 per fer neta tota la producció d’energia i el 2050 per a la neutralitat de les emissions de tota l’economia.

La sentència té, a més, implicacions que van més enllà. En la línia d’altres de conflictives dels últims dies per les quals ha derogat la protecció constitucional del dret a l’avortament, ha enderrocat murs de separació entre l’Església i l’Estat i ha ampliat el dret de portar armes, la decisió d’aquest dijous torna a enviar senyals alarmants sobre la radicalització de l’alt tribunal i sobre la disposició de la sòlida majoria conservadora instal·lada des que Donald Trump va nomenar tres jutges afins a alinear-se amb una croada dels republicans i limitar l’autoritat regulatòria del Govern federal.

Poder per a un Congrés disfuncional

En la sentència d’aquest dijous, firmada pel president John Roberts i recolzada pels altres cinc jutges conservadors, no s’elimina cap mesura específica dictada per l’EPA (de fet la norma dictada sota el mandat de Barack Obama que va donar origen al cas mai es va arribar a aplicar per decisió del Suprem) però es dictamina que ha d’actuar amb «clara autorització del Congrés».

Els tres magistrats progressistes han votat en contra i en el text en què dissenteixen denuncien que «el tribunal es nomena a si mateix per prendre les decisions en política climàtica». «No puc pensar en gaires coses que espantin més», ha escrit la jutge Kagan, que ha recordat que «sovint els membres del Congrés no en saben prou per regular sobre un tema». «Per descomptat poden donar una direcció general, però depenen, com tots nosaltres en les nostres vides diàries, de gent més experta i amb més experiència, gent que hi ha en les les agències», ha afegit.

El Congrés viu, a més, un moment de disfuncionalitat. I l’agenda mediambiental de Biden és un dels afanys que ha quedat bloquejat no només per l’oposició republicana sinó també pel rebuig dels seus plans per part de demòcrates amb vincles amb la indústria de combustibles fòssils, especialment el senador de Virgínia Occidental, Joe Manchin.

Biden i la crisi de legitimitat del Suprem

En un país cada vegada més polaritzat, l’última sentència ha tornat a evidenciar aquesta divisió, amb els republicans celebrant la decisió i els progressistes plorant el que el secretari de Sanitat dels EUA, Xabier Becerra, ha titllat com un «desastre de salut pública». «El nostre planeta es crema i aquest Suprem extremista ha destrossat la capacitat del Govern federal de lluitar contra això», ha escrit a Twitter la senadora Elizabeth Warren, que ha assegurat també que «cada cop més aquesta cort radical s’enfronta a una crisi de legitimitat».

Per aquesta crisi li han preguntat precisament a Biden en la roda de premsa que ha ofert a Madrid després d’assistir a la cimera de l’OTAN. I el mandatari, que parlava abans que es conegués la sentència, ha urgit els nord-americans a anar a les urnes al novembre i «votar, votar, votar» si consideren «errònies i indignants» les decisions recents del Suprem, adjectius que ell ha utilitzat per titllar sentències com la de l’avortament i les amenaces a la privacitat i altres drets.

Biden també ha mostrat públicament el seu suport a fer una «excepció» en la pràctica del filibusterisme, que obliga a aconseguir 60 vots al Senat (on actualment els demòcrates només tenen 50 escons) per garantir que el Congrés aconsegueixi codificar com a llei el dret a l’avortament i altres d’amenaçats com el de vot.