Davant de la impressionant galeria central del Museu del Prado, mentre ell i la seva dona, Begoña Gómez, exercien d’amfitrions i rebien els líders mundials, les càmeres captaven un Pedro Sánchez exultant. Eufòric. Relaxat i somrient. La primera jornada de la cimera de l’OTAN, la de dimecres 29 de juny, s’havia tancat amb bones perspectives per al Govern: els aliats havien creat un nou Concepte Estratègic, després de molts mesos de negociació, però sense tensions en el moment clau; s’havia desbloquejat l’adhesió de Suècia i Finlàndia, la logística havia anat bé. El president havia atresorat un imponent arsenal d’imatges al llarg d’una trobada que reunia a la capital d’Espanya 42 caps d’Estat i de Govern i que havia consagrat la «complementarietat» de l’OTAN i de la UE just en un moment de reordenació del món després de la invasió russa d’Ucraïna. Ja disposava fins i tot de la desitjada foto amb Joe Biden a la Moncloa. I aleshores, el Prado, una de les pinacoteques més importants del món, es convertia en un fabulós aparador internacional del patrimoni cultural del país. Els líders van recórrer les sales, van escoltar un petit recital de l’Orquestra Simfònica de Kíev i es van fotografiar sols i amb els acompanyants davant la icònica obra mestra de Velázquez, Las meninas. Era l’aperitiu del sopar euroatlàntic, entre aliats i la UE, inèdit fins a aquella nit.
Aquest àlbum al Prado segurament es converteixi en el segell gràfic més potent de la 32a cimera de l’OTAN. «Històrica», qualificada així fins i tot per Biden. Un esdeveniment que l’executiu havia preparat amb cura i que li servia per sortir del forat en què el van ficar les eleccions andaluses del 19-J. Tres dies per treure el cap i «reforçar la projecció» internacional i el lideratge del president, destaquen en el Govern, atributs que no troben en Alberto Núñez Feijóo i que consideren que són un element diferencial clau i fins i tot útil de cara a les properes generals. Però l’eufòria que sent l’executiu caduca i continua tenint sobre la taula el mateix problema «greu», com entén el mateix Sánchez, sobre la taula: la llosa d’una inflació desbocada i que ha assolit la cota més alta en 37 anys: 10,2%.
Sánchez es va emportar d’Ifema, el recinte firal madrileny que va acollir la «històrica» cimera de l’OTAN, la felicitació dels líders per una organització «perfecta, impecable i excel·lent», en paraules de Jens Stoltenberg, secretari general de l’Aliança. «Tots els aliats han expressat el seu agraïment a Espanya per acollir-nos a Madrid, al Palau Reial i al Museu del Prado, on tot estava disponible. Les meves felicitacions al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, al seu Govern i als ciutadans de Madrid», que «ha estat el millor marc possible per a una cimera històrica», va prosseguir el dirigent noruec, tot afegint que «Espanya és un aliat valorat i important».
El president, exultant en la roda de premsa de balanç, va agrair la cooperació de totes les institucions (OTAN, Comunitat i Ajuntament de la capital, Casa Reial) i al «poble de Madrid» pel seu «comportament exemplar», i va parlar de «gran èxit en forma i fons» de la cimera, del resultat de la quals els espanyols poden sentir-se «orgullosos» perquè «augmenta el prestigi exterior del país». A la nit, en una entrevista a La Sexta, va destacar que es van complir tres objectius: s’ha aconseguit traslladar un «missatge d’unitat» davant de Rússia, s’ha reconegut «la importància» del flanc sud i Espanya s’ha projectat com un país «sòlid, solvent i modern», que aporta «solucions» als problemes i que s’ha mostrat «compromès» amb els valors de l’OTAN, la defensa de la democràcia i un ordre basat en regles. Fins i tot Feijóo, des de Bilbao, es va felicitar de «la imatge positiva que ha donat Espanya amb l’organització d’aquesta cimera».
Al Govern celebraven, doncs, els resultats d’una cimera que s’havia desplegat sense contratemps i sense relliscades de seguretat. Perquè a més el Concepte Estratègic de Madrid -el que guiarà l’Aliança per a la propera dècada, el que torna a la política de blocs en identificar Rússia com a amenaça i la Xina com a desafiament- recull «totes» les preocupacions de l’executiu, inclòs el reforç de la protecció de Ceuta i Melilla. La Moncloa suma, a més, la reunió de dimarts amb Biden, amb la qual es van ampliar les relacions bilaterals amb els EUA especialment en l’àmbit militar, que es concretaran en l’arribada de dos nous destructors a la base naval de Rota (Cadis). I també la darrera trobada, la que va mantenir dijous, després de la cimera, amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau.
«Ha sortit tot excel·lent»
«Pedro surt absolutament reforçat, amb una magnífica projecció internacional i donant-li a Espanya molt de prestigi. Ha sortit tot excel·lent», va valorar una ministra. I és que el que ha passat aquests dies té un rèdit obvi en l’àmbit internacional, però també pot tenir efectes en la política nacional, raonen al Govern. «En els temps incerts que vivim, no hi ha millor president possible», va defensar un altre membre del Gabinet, en referència a la inestabilitat a la qual està abocada Europa mentre segueixi la guerra a Ucraïna. «La seva influència a Europa i en la política internacional és una carta decisiva per a Espanya», va afegir.
