Eduard Novikov descendeix de l’automòbil i es planta davant d’un edifici ennegrit i del qual sobresurt un enorme forat circular en una de les plantes superiors. Avui és dia de treball de camp, i ell, que és el fiscal del districte de Kyivskyi, ha vingut a supervisar la recerca sobre el terreny a Saltivska, la zona més bombardejada de Khàrkiv. Continua conversant mentre camina per aquest barri-dormitori, ara decorat amb jardins buits i cases evacuades, quan el diàleg s’interromp per una ràfega de trets. Als afores, les artilleries han començat el dia amb feresa. Però Novikov no s’immuta. Només deixa anar una sibil·lina frase abans de continuar amb els seus quefers del dia.
Investigadors de la fiscalia, policies i experts en desactivar artefactes explosius es juguen la vida des de fa setmanes per documentar possibles crims de guerra comesos a Ucraïna. Només a Khàrkiv, una de les ciutats del front més danyades pel conflicte bèl·lic, hi ha fins avui prop de 1.300 investigacions en curs, de les quals 700 només en la zona que inclou Saltivska, explica Novikov.
«Hem iniciat també tres investigacions per violència sexual, però principalment el que estem investigant són atacs a edificis de civils», puntualitza Olaxandr Filchakov, fiscal cap i superior de Novikov, responsable de tota la regió de Khàrkiv.
Oleh Ponomarenko, el corpulent oficial del Servei Estatal per a les Emergències d’Ucraïna, apareix carregant un petit maletí de color fosc. En el seu interior hi ha les bosses de plàstic que serveixen per a conservar les proves que troben, el tipus de fragments de projectils, la seva longitud i forma.
Proves i testimonis
Decideixen pujar fins a les plantes superiors, i veure des d’allí els danys provocats. Pugen per les escales fins a l’última planta i s’enfilen entre les estretors d’una petita finestra que condueix a la teulada. Allà el càmera de la fiscalia comença a gravar mentre el grup d’investigadors va passant comptes del que veu. Des de les altures, Saltivska apareix com un pessebre d’edificis blanquinosos tacats de negre. A baix, hi ha alguns veïns que caminen entre cables elèctrics solts, pols, cendres i monticles d’enderrocs, amb vista a façanes polvoritzades pels trets.
«Inspeccionem l’escena, fem fotografies i ho deixem tot gravat en vídeo. Després analitzarem les proves amb experts militars. L’examen ocular mostrarà el tipus de projectil i quins països usen aquest armament a més d’altres aspectes», s’afanya a explicar l’investigador Maxim Dtuk, col·laborador de Novikov. «En aquest procés establim la naturalesa del mal. Si s’estableix que el mal és causat per un míssil quedarà clar que és un crim de guerra», continua, també entrevisten els veïns dels habitatges atacats i inspeccionen els seus apartaments si li ho permeten.
Això últim, afirmen, rares vegades té una resposta negativa. Els riscos d’investigar delictes de guerra enmig d’una guerra són uns altres. «En una ocasió ens van disparar però vam aconseguir amagar-nos a l’interior d’un edifici», afirma Novikov, qui assenyala a Rússia com a únic responsable dels suposats crims de guerra comesos a la ciutat. «Els crims comesos pel nostre Exèrcit, d’haver-hi, són competència de la justícia militar ucraïnesa», precisa Filchakov, el fiscal cap.
Tribunals internacionals
Nosaltres ens encarreguem del que se sospita que ha estat comès per Rússia. En particular, la zona més colpejada pels bombardejos és la del nord de Saltivska, on no hi ha infraestructures o edificis militars. Abans de la guerra vivien aquí només 90.000 persones», assegura Novikov, que afegeix que tota l’àrea està integrada per quatre barris.
Però no és tan fàcil la tasca. Perquè en un futur aquestes recerques puguin prosseguir i arribar a asseure en la banqueta als acusats, s’ha de provar la procedència i la intencionalitat de cada cas, com estableix el dret internacional. D’aquí l’afany dels fiscals a documentar cada detall amb experts de diferents àmbits, perquè els casos arribin als tribunals internacionals.
Però, tot i així, segons molts juristes, els processos judicials internacionals tardaran anys, i les condemnes seran escasses ja que el Govern rus ha negat repetidament la seva responsabilitat en els atacs contra civils. No obstant això, Moscou acusa a Kíev de muntatges, i no reconeix -com els EUA, la Xina i Ucraïna, que no han ratificat la seva adhesió- a organismes com la Cort Penal Internacional (CPI) de la Haia. Encara que tampoc hi ha claredat sobre quin tribunal és l’òrgan competent per jutjar aquests possibles crims.
També es desconeix si la possibilitat de la creació d’un tribunal ad hoc -com va ser en el seu moment el Tribunal Penal Internacional per a la ex-Iugoslàvia (TPIY)- tindria un suport internacional tan substancial com perquè la proposta tingui èxit. Per aquest motiu Ucraïna ha decidit prendre cartes en l’assumpte i a finals de maig, va jutjar i condemnar un home a cadena perpètua per l’assassinat d’un ancià a Txupajivka, en el primer procés d’aquesta mena. Un primer pas d’un camí encara incert.
