Diari de Girona

Diari de Girona

Odissea de 3 anys per arribar a Canàries

Un grup de 18 immigrants va sortir del Iemen a l’octubre de 2019 i va travessar durant gairebé 1.000 dies de viatge fronteres de set estats recorreguent 8.800 quilòmetres per fugir de la fam i de la guerra civil que hi ha al seu país

Arribada d’un grup d’immigrants al Moll d’Arrecife, a Canàries, en una fotografia d’arxiu. | EFE

En la ruta atlàntica de la immigració han confluït tantes històries com persones s’han jugat o perdut la vida en el seu intent per arribar a Europa a través de les Canàries. El fil comú que les uneix a totes és la fugida. En uns casos de la guerra, en altres de la gana i la sequera o de les persecucions per motius polítics, racials o orientació sexual. L’objectiu de tots és aconseguir la vida tranquil·la que se’ls ha negat per haver nascut en determinades latituds del planeta. La majoria dels migrants que veuen en l’Arxipèlag la porta d’entrada cap a un futur pròsper per a ells i per als seus familiars procedeixen dels països ubicats al nord-oest del continent africà. Però, en casos molt excepcionals, s’incorporen a les estadístiques oficials, incapaços de plasmar tant drama, persones de procedències més llunyanes. Fa us dies, els equips de Salvament Marítim van rescatar en aigües properes a Lanzarote una pastera amb 18 ocupants que havien viatjat des del Iemen.

Aquests migrants van recórrer més de 8.800 quilòmetres per arribar fins a les Canàries, una distància similar a la que suposaria anar des de Cadis fins a Moscou i tornar. Alguns van emprendre la ruta a l’octubre del 2019, sis mesos abans que es decretés a Espanya el confinament per la pandèmia de la covid-19. Gairebé mil dies de viatge, travessant fins a set països, per escapar d’una cruenta guerra civil que fueteja el Iemen des del 2014. Un conflicte armat, oblidat per Occident, amb continus combats que han deixat el país enfonsat en una fam devastadora que afecta més de 14 milions de iemenites, segons les Nacions Unides.

En arribar a Lanzarote, després de passar per les dependències policials, quinze van ser traslladats al centre d’emergència i derivació de Monte Mina, dirigit per ACCEM, que gestiona 618 places per a migrants a Tenerife i Lanzarote. El personal de l’ONG els va fer un reconeixement sanitari i psicològic per conèixer el seu estat de salut, els va explicar on havien arribat perquè es poguessin ubicar i els va manifestar que són persones vulnerables, que tenen dret a sol·licitar asil a Espanya.

Els migrants, encara exhausts després d’una travessia tan llarga i perillosa, van relatar en aquest primer contacte que alguns van arribar fins a Egipte amb avió i després van seguir el seu camí pagant a màfies que trafiquen amb persones per poder travessar les fronteres del Marroc, Líbia, Algèria, Mali o Mauritània. No tots van emprendre el trajecte junts ni el mateix dia des del Iemen, un dels països àrabs més pobres del món, però l’atzar va voler que es trobessin a Nador, ciutat marroquina a la frontera de Melilla.

Units per la seva procedència comuna, des d’allà es van traslladar en grup fins a Agadir, a la costa del Marroc. Ja gairebé podien tocar el somni d’arribar a Europa, però els quedava per superar una darrera i arriscada travessia de 400 quilòmetres per l’Oceà Atlàntic. Probablement sense saber que és una de les rutes migratòries més perilloses i mortals del món, on es calcula que mor un de cada vint migrants que la fan servir per arribar a territori europeu. Durant gairebé quatre dies van navegar a bord d’una pneumàtica al costat de 42 migrants més, fins que Salvament Marítim els va localitzar al nord de Lanzarote.

Trasllat a La Laguna

Alguns van ser traslladats fins al campament de migrants de Las Raíces, a La Laguna, on passaran entre dos i tres mesos, en què se’ls farà un diagnòstic més profund sobre les condicions en què es troben i es determinarà a quin tipus de recurs, a mitjà i llarg termini, necessiten ser derivats a la Península. Altres s’han hagut de quedar a Lanzarote perquè les seves condicions de salut física o mental no els permeten, de moment, ser traslladats a Tenerife.

«Han relatat que ha estat un viatge molt dur, llarg i perillós i que han patit situacions de violència extrema», explica Mar García, responsable territorial d’ACCEM a les Canàries, que els descriu com a «persones absolutament resilients i molt fortes, però que han viscut una història de patiment enorme». Aquesta ONG treballa des del 2021 amb els migrants arribats a les costes canàries, però té una àmplia experiència en altres autonomies d’Espanya, on gestiona 8.317 places d’acolliment temporal, majoritàriament per a l’atenció de sol·licitants de protecció internacional i població migrant, en centres finançats pel Ministeri d’Inclusió.

Però no és la primera vegada que arriben migrants des del Iemen fins a les Canàries. García relata que fa uns mesos van atendre un noi iemenita que va arribar amb metralla en diverses parts del seu cos i van haver de fer un trasllat exprés a la Península perquè fos tractat d’urgència. Fa un any, membres de l’Associació de Voluntaris en Emergències i Rescat de Lanzarote (Emerlan) es van traslladar fins a Alegranza per rescatar un grup de 29 persones que havia arribat en pastera a l’illot. Entre elles hi havia dos homes que van assegurar  procedir del Iemen i un altre de l’Iraq

També n’hi ha d’altres que ho han intentat sense èxit. El gener del 2021, la policia marroquina va interceptar una embarcació amb vint migrants que salpava des d’Agadir cap a les Canàries. En aquesta pastera hi viatjaven nou persones procedents del Iemen i Egipte. Fins al febrer, havien arribat a les Illes de manera irregular 31 persones de Comores, 18 de Bangla Desh, deu de Sri Lanka i dues més del Iemen. Aquestes nacionalitats solen optar per entrar a Europa a través de rutes migratòries més properes als països d’origen.

Compartir l'article

stats