Diari de Girona

Diari de Girona

Els 30 països de l’OTAN rubriquen l’adhesió de Finlàndia i Suècia

Els dos aspirants finalitzen la negociació i seran membres quan els estats ratifiquin el protocol

Pekka Haavisto, Jens Stoltenberg i Ann Linde, després de la signatura del protocol d’adhesió. | REUTERS

Finlàndia i Suècia van fer ahir un pas de gegant cap a la seva adhesió a l’Aliança Atlàntica amb la signatura per part dels 30 ambaixadors del Consell Atlàntic de l’OTAN del protocol d’adhesió d’Hèlsinki i Estocolm. El ministre d’Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, i la seva homòloga sueca, Ann Linde, van acabar dilluns, en temps rècord, les negociacions, cosa que permetrà als seus països respectius convertir-se en membres de ple dret de l’OTAN tan aviat com els 30 països aliats ratifiquin el protocol. «És un moment històric per a Suècia, Finlàndia, l’OTAN i la seguretat euroatlàntica», va destacar el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg.

Fins fa pocs mesos la incorporació de Suècia i Finlàndia a l’OTAN no estava a sobre de la taula. Durant dècades, tots dos havien optat per mantenir la neutralitat. La guerra llançada pel president de Rússia, Vladímir Putin, contra Ucraïna va fer saltar pels aires la sensació de seguretat en els dos països, que, en poques setmanes, van fer un gir de 180 graus i van decidir sol·licitar, amb el suport de les seves respectives opinions públiques, l’ingrés a l’Aliança Atlàntica.

La resposta a la sol·licitud cursada el passat 18 de maig en el bàndol aliat va ser positiva, encara que la petició es va topar de ple amb les reticències de Turquia, a causa del que Ankara considerava com una política tova dels països nòrdics cap als militants kurds i particularment el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats de Protecció Popular (YPG).

Pols negociador

Un estira-i-arronsa que ha mantingut en dubte durant setmanes el procés d’adhesió i que no va quedar solucionat fins a la vigília de la cimera de caps d’Estat i de Govern aliats, celebrada la setmana passada a Madrid. El Govern turc va acceptar aixecar el veto després d’una trobada a tres bandes entre el president Recep Tayyip Erdogan, la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, i el president de Finlàndia, Salut Niinistö, en què van signar un memoràndum conjunt en què Hèlsinki i Estocolm es van comprometre a revisar les lleis antiterroristes, la política cap al PKK i l’YPG, posar fi a l’embargament d’armes contra Turquia per la guerra de Síria i establir un mecanisme de consultes en qüestions relacionades amb la seguretat i el terrorisme.

«Trobem terreny comú i la setmana passada a Madrid els líders van acordar convidar Finlàndia i Suècia», va resumir Stoltenberg. «Amb 32 nacions al voltant de la taula serem fins i tot més forts i els nostres ciutadans estaran més segurs, just quan ens enfrontem a la crisi de seguretat més gran en dècades», va valorar el dirigent, que va recordar que des d’ara els dos països nòrdics tindran «estatus de convidats » i participaran en totes les discussions de l’Aliança. Tot i que no estaran coberts per l’article 5 del Tractat de Washington, que un país membre pot invocar si es veu atacat, diversos països membres –com el Regne Unit– s’han compromès a garantir la seguretat dels dos països. El procés es prolongarà mesos, ja que en alguns països implicarà la ratificació parlamentària.

Compartir l'article

stats