Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Ermua homenatja Miguel Ángel Blanco entre crítiques de la dreta a Pedro Sánchez

Sánchez recorda que ETA va desaparèixer fa més de 10 anys sense aconseguir «cap dels seus objectius»

Felip VI, en l’ofrena floral de l’homenatge d’Estat pel 25è aniversari del segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. | EFE

Memòria. Memòria va ser la paraula més repetida ahir a Ermua. La que més es va reivindicar en tots els discursos. No oblidar la història de patiment i dolor que va provocar ETA, malgrat la desaparició i el desarmament. No oblidar el que va significar el crit eixordador que Ermua, Euskadi i Espanya van llançar aquells dies de juliol del 1997, fa just 25 anys, quan la banda terrorista va executar, amb un sàdic compte enrere de 48 hores, el regidor del PP Miguel Ángel Blanco.

El país va sortir al carrer per dir no a ETA, per rebutjar la barbàrie. Aquell va ser el principi del final. Va ser un «punt d’inflexió trist i desolador», va dir ahir el Rei en l’acte d’homenatge a Blanco que l’Ajuntament d’Ermua va organitzar al poliesportiu municipal que porta el seu nom. Un tribut enfangat per les dures crítiques de la dreta al Govern de Pedro Sánchez pel seu pacte amb Bildu en la llei de memòria democràtica, desembussada la setmana passada al Congrés.

Marimar Blanco, germana de l’edil assassinat i exdiputada nacional del PP, ho va recordar en el seu discurs, en què va insistir que «no hi ha motiu que justifiqui qualsevol tracte de favor» als que «aplaudien el calvari» al qual es va sotmetre Miguel Ángel i que Bildu és «el mateix» que l’antiga Herri Batasuna i que ETA. Fins i tot el seu cap de files, Alberto Núñez Feijóo, va aprofitar l’acte per acusar l’executiu d’«ambivalència».

Tot i el teló de fons, el tribut a Blanco 25 anys després del seu assassinat, i el de les més de 850 víctimes mortals d’ETA, va discórrer amb força tranquil·litat, com destacaven a la Moncloa. No hi va haver ensurts a l’interior del poliesportiu, on es van succeir els discursos de l’alcalde de la localitat, el socialista Juan Carlos Abascal; de Marimar Blanco, del lehendakari, Iñigo Urkullu; del president Sánchez i del Rei. I a l’exterior, durant l’ofrena floral, es van escoltar algunes esbroncades i xiulets al cap de l’executiu per part d’un petit grup situat en una de les cantonades de la plaça on es troba el centre esportiu, però no van aconseguir trencar l’esperit de concòrdia que va presidir l’acte de record a l’edil popular. L’esperit d’Ermua, el d’unitat dels demòcrates, revivia per unes hores a la petita localitat biscaïna, en un dia assolellat i calorós. No hi van assistir representants ni de l’esquerra abertzale ni tampoc de Vox.

Record de la consternació

Felip VI va parlar de la seva pròpia memòria en el seu discurs. Recordava com ell va ser a Ermua aquell 14 de juliol del 1997, després de consumar-se l’assassinat de Blanco, com estava «consternat, commogut, desolat», com ell tenia llavors 29 anys, els mateixos que l’edil del PP. Va rememorar aquelles hores angoixants des que, el 10 de juliol, Espanya es va paralitzar davant la notícia del segrest d’un «innocent més».

El Monarca va destacar que el record de Miguel Àngel «ha de seguir viu perquè també segueixi viu el significat valuosíssim d’aquells dies». «És de justícia». L’esperit d’Ermua és «la victòria de la consciència col·lectiva de tot el nostre poble, és la victòria de la dignitat i de la moral davant de la por i el terror, és exemple de la nostra fortalesa», va mantenir.

La crida a no dilapidar el llegat d’Ermua va ser constant durant tot el matí. La va encapçalar el Rei: «No ens podem permetre que hi hagi generacions que ignorin el que va passar aquells dolorosos dies de la nostra història [...]. Les víctimes del terrorisme dignifiquen la nostra democràcia [...], per això mereixen el nostre respecte i la nostra màxima consideració». Perquè l’esperit d’Ermua, va concloure Felip VI, recordi, «cada dia, el valor de la pau, de la vida, de la llibertat i de la democràcia».

«Un país diferent»

«Vam ser un país diferent» després d’aquells nefastos dies que van precedir i van succeir l’atemptat perpetrat contra Miguel Ángel, va explicar Sánchez. «L’esperit d’Ermua és un esperit de convivència», va afegir. Per això per al president també és cabdal la «memòria», perquè la pau «ha costat molt de dolor», que s’ha de transformar en una «consciència col·lectiva indestructible». Sánchez va destacar que ETA va desaparèixer fa més de 10 anys, sense aconseguir «cap dels seus objectius».

El president del Govern havia començat la seva al·locució precedit pels aplaudiments dels presents. No de la germana de l’edil assassinat per ETA. Ell s’hi va dirigir al final («estimada Marimar») per assumir que res no podrà reparar l’absència del seu germà, però això no ha d’impedir que els demòcrates segueixin «obstinats» en la «memòria» i «l’afecte envers les víctimes» .

Marimar havia intervingut minuts abans. Però ella mateixa va evitar un xoc directe i total. Sí que va destacar que «ETA i HB, avui Bildu, són la mateixa cosa» i sí que va denunciar que «les finalitats que perseguien» els terroristes segueixen «avui més vives que mai encarnades en els que es consideren els hereus de la banda». Sí que va destacar que la memòria democràtica ha de donar a conèixer la veritable història del terrorisme, amb «amb vencedors i vençuts».

Un to diferent

Però Marimar no va escapar tampoc del to unitari del acte. «Que ningú oblidi el que vam aconseguir, la unitat davant del terrorisme i davant dels que no el van condemnar i segueixen sense fer-ho», va dir. El missatge de retret era evident, però a la Moncloa i en la direcció del PSE admetien que Marimar s’havia «contingut» i que el seu discurs, «suau», era l’esperable en un acte com aquest, força menys dur que el dia anterior en el tribut al seu germà organitzat pel PP a Ermua.

Les paraules d’Iñigo Urkullu, més breus, també eren concordants amb les de la resta de participants. Ell també, com l’alcalde, el socialista Juan Carlos Abascal, va incidir en la necessitat de «memòria», ja que no es pot fer «com si no hagués passat res». El futur que construeixi Euskadi s’ha de fonamentar, va sentenciar, en una veritat «clarificadora, sanadora, transformadora i reconciliadora».

Compartir l'article

stats