Després de la "superlluna plena de maduixa" del passat mes de juny, arriba ara la "superlluna del cérvol", dita així perquè té lloc quan els cérvols mascles desenvolupen les seves grans cornamentes per a la brama i l'aparellament. El fenomen podrà observar-se la nit del dimecres 13 de juliol.
Però per què és important aquesta superlluna i per què es diu així? El més rellevant és que està serà la lluna plena més gran de tot l'any, per la senzilla raó que serà quan més a prop estigui de la Terra. Això succeeix perquè el nostre satèl·lit no realitza una òrbita circular al voltant del planeta, sinó el·líptica. Quan la lluna plena té lloc en el perigeu (és a dir, quan més a prop està de la Terra) parlem de superlluna.
No totes les llunes plenes que hi ha al llarg de l'any són superllunes, ja que no sempre el pleniluni té lloc en el punt de màxima proximitat al planeta. De fet, durant el 2022 hi ha només tres superllunes plenes: la de juny (de maduixa), la de juliol (del cérvol) i la que hi haurà a l'agost, anomenada de l'esturió.
La nit del dimecres el nostre satèl·lit es trobarà a 'tan sols' 357.418 quilòmetres de la Terra. És una mica menys dels 384.000 quilòmetres que hi ha de distància mitjana al llarg de la seva òrbita, si bé a l'apogeu (la màxima distància) supera els 405.600 quilòmetres.
Gairebé un 7% més gran
Gràcies al perigeu, la superlluna plena del dimecres apareixerà gairebé un 7% més gran de qualsevol altra lluna plena de l'any. Per això, aconseguirà també la màxima lluminositat.
Com observar-la? La millor manera de fer-ho és a simple vista, i això per una senzilla raó: en brillar tant i de forma tan uniforme al llarg de tot el disc, ni telescopis ni prismàtics permeten distingir cràters ni altres trets superficials. De fet, quan la lluna està en fase plena és el pitjor moment per observar-la amb instrumental òptic.
Així que el millor és observar-la a ull nu i, si es pot, aprofitar per immortalitzar-la fotogràficament al costat d'algun paisatge especial quan comenci a apuntar després de l'horitzó, que és l'instant en què la seva contemplació ofereix major espectacularitat i sensació de gran grandària. Això és així per tenir a prop objectes que serveixen de referència i comparació.
