Un any després de l’esclat social més important des del 1959, el Govern cubà ha reforçat el control territorial i d’internet a l’illa, on s’han agreujat les condicions que van donar lloc a la protesta. El desproveïment, la inflació i les prolongades apagades elèctriques en ple estiu són les causes del malestar que va explotar a les ciutats més importants del país l’11 de juliol del 2021, per a sorpresa del Partit Comunista.
«El que realment nosaltres celebrarem com un primer aniversari l’11 de juliol és que el poble cubà i la Revolució cubana van desmuntar un cop vandàlic», va dir el president Miguel Díaz Canel. «Un aixecament popular no és de cap manera un cop d’Estat», li va respondre Julio Antonio Fernández Estrada, un intel·lectual d’esquerres que va haver de sortir a l’exili, igual que milers de cubans, per evitar ser detingut.
«Aquest poble ha lluitat sense parar per la seva independència. Venç cada vegada que intenten ofegar-lo», va dir el diari oficial Granma sobre els successos que trenquen en dues parts la història del castrisme. El que el Govern considera una victòria és llegit en clau dramàtica per una nova dissidència que s’ha activat a partir de l’ús dels mòbils i que ha pagat el preu de sortir al carrer.
L’oenagé Human Rights Watch ha documentat en un informe detencions massives, des d’opositors històrics a ciutadans anònims, alguns menors d’edat. La Fiscalia General de la República (FGR) va apuntar al gener que 790 persones han estat processades per «desordre públic» o «desacatament», juntament amb proves que, va remarcar HRW, «consisteixen en gran part en declaracions d’agents de seguretat». Fins ara els tribunals han emès 76 sentències en ferm contra 381 persones. El 78% dels sancionats (297) van ser castigats a penes de presó, de vegades de fins a 25 anys.
L’economia del país segueix afectada, segons dades oficials. La inflació oficial va arribar el 2021 al 70%. L’augment dels preus en l’estès mercat informal va fregar entre el 500% i el 700%, segons diferents especialistes. El PIB va tenir un increment del 0,5% el 2021, després d’una caiguda per sobre del 10% el 2020. Les perspectives d’aquest any són incertes. L’executiu ha reiterat que aquestes dificultats es deuen a l’enduriment de les sancions dels EUA en l’era de Donald Trump (2017-2021) i la pandèmia, encara que també ha reconegut errors en la gestió econòmica.
L’11-J va ser la tempesta perfecta, detonada en part per l’anomenat «ordenament monetari», com es va conèixer el procés pel qual es va devaluar la moneda i es va reformar el sistema de preus i de salaris i pensions, un perjudici que va agreujar aquells que no perceben remeses en dòlars.
