Set anys donen per a molt. Quatre canvis de legislatura, nous colors polítics que van entrar amb força a la cambra baixa, una reeixida moció de censura, un líder caigut que ara és president del Govern i altres estrelles emergents que van acabar dimitint, tres estats d’alarma i fins i tot un Parlament tancat per un confinament. Tot i això, hi ha un esdeveniment parlamentari que en set anys no s’havia celebrat. El debat de Política General no se celebrava des del febrer del 2015. El ple estrella del Congrés torna avui, set anys després de la seva última edició.
Aquesta mena d’examen anual a l’estat del país i a la gestió del Govern el va instaurar Felipe González el 1983, en la segona legislatura. Encara que res no obliga a convocar-lo, la tradició parlamentària era fer-lo cada any, excepte aquells en què hi hagués cita amb les urnes. Pedro Sánchez, després de quatre anys en el Govern, era l’únic president que no s’havia sotmès a aquest gran debat parlamentari des de la seva instauració.
Va arribar a la Moncloa el juny del 2018 després d’una moció de censura, el 2019 va tenir dues eleccions i el 2020 va esclatar la pandèmia. Però el 2021 va acabar sense que el socialista el convoqués per voluntat pròpia. És el president que més temps ha deixat passar des de la seva investidura sense convocar-lo: hauran transcorregut 917 dies des de la seva presa de possessió, el 7 de gener del 2020. També Mariano Rajoy va estar gairebé dos anys en el càrrec sense sotmetre’s al debat: el va celebrar en la data de la moció de censura.
La Constitució no regula ni tan sols esmenta el debat de Política General. Es registra com una comunicació del Govern, com va fer González en plantejar-lo per primera vegada i comptar amb el beneplàcit de Manuel Fraga, i es regeix d’acord amb el que disposen els articles 196 i 197 del reglament de la cambra baixa. La majoria d’ocasions s’ha celebrat en la primera meitat d’any, i la forma s’ha anat conformant més aviat per usos i costums. José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero són els dos presidents que no han faltat mai a la cita amb aquest debat: el van convocar any a any, quan tocava i sense contratemps.
El ple començarà al migdia amb l’exposició del president, sense límit de temps. En el primer debat, el del 1983, el llavors líder d’Alianza Popular, Manuel Fraga, va apuntar la que seria una queixa comuna en els següents. «Potser es pot trobar que hi hagi poc missatge per a un metratge tan llarg», li va dir a González després que aquest exposés durant gairebé dues hores el seu balanç.
El discurs més curt
Aquella va ser la intervenció inaugural més llarga, encara que seguida de prop per la de Zapatero el 2005, amb una hora i gairebé tres quarts. El socialista ostenta també, no obstant, el rècord de ser qui l’ha resolt més ràpid, amb 50 minuts el 2007. Josep Borrell i Joaquín Almunia també van tenir fama de llargs, perquè les sessions van acabar sempre més enllà de la mitjanit.
Avui, després d’una pausa, a les quatre de la tarda es reprendrà el debat amb les intervencions dels grups, per ordre de més gran a més petit, a excepció dels socialistes, que ho faran en darrer lloc. Els portaveus tenen mitja hora per intervenir. Sánchez pot intervenir en qualsevol moment per respondre als diferents partits un per un o fer-ho de forma acumulada i sense límit de temps. I els portaveus tenen un torn de rèplica de 10 minuts cadascun.
El més previsible és que s’allargui fins demà, quan intervindran els portaveus als quals no els hauria donat temps a fer-ho. Després, el ple continuarà amb altres assumptes de l’ordre del dia.
Després dels duels dialèctics, els partits tindran 30 minuts per presentar les seves propostes de resolució -fins a 15 per grup parlamentari- que es votaran en la sessió de dijous. Són iniciatives de contingut polític, sense més transcendència pràctica, però amb molta càrrega simbòlica: perdre’n diverses o alguna amb importància és una derrota per a l’executiu, que en aquest cas mostraria debilitat.
El Govern també ha volgut que aquest ple, el darrer del calendari de sessions, voti el dictamen de la llei de memòria democràtica, la reforma de la llei del Poder Judicial i els dos darrers decrets, el de mesures anticrisi i el del personal sanitari.
Tot i el seu caràcter tediós, la cita parlamentària estrella ha estat escenari d’alguns dels debats més recordats. Aznar va encunyar el seu cèlebre «vagi-se’n, senyor González!» en el de 1994. I en el debat de 2005, Rajoy va llançar la dura acusació a Zapatero d’haver «traït els morts» a mans d’ETA.
Aquesta serà la primera vegada que el líder del principal partit de l’oposició no doni la rèplica al president del Govern: Alberto Núñez Feijóo serà en les files del grup parlamentari popular, però no pot intervenir en el debat perquè no és diputat. Ho farà la portaveu, Cuca Gamarra.
L’última vegada que es va celebrar el debat, Rajoy i Sánchez es van llançar frases dures. «Jo me’l prenc a vostè molt més seriosament que molts dels seus, i em costa molt», li va dir el popular al socialista. En aquella cita parlamentària, la corrupció i el rescat a la banca van ser els temes estrella; entre els protagonistes va destacar Rosa Díez; Alberto Garzón apuntava Grècia, i qui va posar sobre la taula la manca de propostes per al «problema polític de Catalunya» era Josep Antoni Duran Lleida. En temps d’inestabilitat política, set anys és una eternitat.
