A 72 hores de la decisiva reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, Gabriel Rufián va articular un discurs amb la clara intenció de no enterbolir la cimera que pot definir el futur la legislatura a Espanya. El portaveu republicà va centrar el discurs en els aspectes socials i va evitar el conflicte entre Estat i Generalitat. Però això no vol dir que no busqués les pessigolles a Sánchez. Les va buscar fins a indignar-lo. Rufián va mostrar uns casquets de bala que, va afirmar, van ser utilitzats en l’assalt de la tanca de Melilla de fa tres setmanes. Una intervenció del Govern marroquí que va ser elogiada per Sánchez poc després de conèixer-se, postura que el republicà li va retreure.
La reacció del president del Govern, ja des del seu escó, va ser de clara indignació. I al faristol li va deixar anar a Rufián que «s’havia equivocat» en mostrar «precisament en aquest hemicicle» aquests casquets. «Ja hi ha bales en aquest Parlament», en referència a les que es conserven al sostre de la nit del 23 de febrer del 1981, «i les van portar els colpistes». En la contrarèplica, Rufián li va respondre: «No s’enfadi, això no és un debat sobre l’estat dels polítics».
Rossos amb ulls blaus
L’apunt sobre immigració de Rufián, que es pot sintetitzar en la seva autopregunta i resposta de «per què 130 africans a la frontera sud són una amenaça i 130.000 ucraïnesos refugiats una causa? Perquè són rossos i amb ulls blaus», va ser el colofó a una dura crítica per la situació econòmica. Cosa que tampoc va agradar al president del Govern.
Va començar enumerant el percentatge d’augment de preus del gas i la benzina, però també, i sobretot, de «cebes, bolquers, lluç, salmó, patates, llet, arròs, oli, butà...». Segons va relatar el líder d’ERC a Madrid, «avui la gent és 3.000 euros més pobre que fa un any, mentre que cinc multinacionals es reparteixen 10.000 milions més de beneficis. Així estan les coses».
Rufián també va tornar a les crítiques ja expressades sobre la reforma laboral, a la qual va atribuir que el cost d’acomiadar un empleat amb contracte fix és el mateix que quan era temporal. «Això és perquè es van estimar més fer-se la foto amb la CEOE i no amb ERC». Sánchez, aquí, va oposar l’increment de la contractació indefinida.
