«Amèrica només té tres grans ciutats: Nova York, San Francisco i Nova Orleans; la resta és Cleveland», va afirmar el dramaturg Tennessee Williams. Tendim a mirar cap als Estats Units amb ulls europeus, com si tot fos la Cinquena Avinguda de Manhattan. Però la resta, una amalgama de comtats empobrits entregats al culte de les armes i a un déu blanc, gras i ros que odia les vacunes, és la real.
Molts són com el candidat republicà a governador de Pennsilvània, Doug Mastriano, que proposa acabar amb separació entre l’Estat i la religió. S’han esperonat amb les sentències del Suprem sobre el dret dels Estats a prohibir l’avortament i la seva llibertat per modificar el disseny dels districtes electorals i el seu objectiu és minar el vot de les minories. També hi ha croades per prohibir l’ensenyament d’una part de la història i impedir l’adoctrinament de gènere i sobre el canvi climàtic i d’altres per introduir la pregària a les aules.
Queden menys de quatre mesos per a les eleccions més decisives dels EUA des de 1945. Està en joc el futur de milions de nord-americans i de milions d’europeus. Afirmar que la democràcia està en perill no és una exageració. Estem davant la repetició de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2020 a través d’altres mitjans. L’objectiu és lligar de mans Joe Biden en els dos anys que li queden de mandat des d’un Congrés dominat pels republicans i reconquerir la Casa Blanca el gener de 2025 amb Donald Trump o algú pitjor. N’hi ha.
Eleccions de mig mandat
El 8 de novembre es renovarà la totalitat de la Cambra de Representants i un terç del Senat, a més del govern d’alguns estats clau, com Texas. Biden disposa avui d’una lleugera majoria a la Cambra baixa. Tot i que el Senat està empatat (50-50) i la vicepresidenta Kamala Harris té el vot de qualitat, el senador demòcrata Joe Manchin, ferri defensor del carbó, vota sovint amb els republicans. Al novembre es renovaran 34 escons. Els demòcrates necessiten arribar a una majoria de 52-48 sense perdre la Cambra baixa. Un Senat controlat pels republicans permetria guanyar la presidència el 2024.
És arriscat fer prediccions a quatre mesos en un escenari tan volàtil. Ni tan sols sabem què pesarà més en l’ànim dels votants: la inflació i els preus dels carburants o les derogacions del dret a l’avortament i les matances amb armes de foc.
La ultradreta religiosa dels EUA que es fa anomenar ‘El Despertar dels Patriotes’ menysprea les possibilitats electorals d’un escenari de recessió econòmica i prefereixen centrar-se en el seu, en les teories conspiradores més desenraonades i en la identitat cristiana dels EUA. Per ells, el seu contracte de propietat exclusiu de la terra americana és a la Bíblia, malgrat ser un llibre de ficció aprovat al segle IV, 1.400 anys abans de la fundació dels EUA.
Biden no s’enlaira i Harris està desapareguda. Sembla que la seva missió va acabar amb la derrota de Trump. El seu índex d’aprovació és del 38,8%. El 64% dels demòcrates no vol que sigui el seu candidat el 2024. L’edat és un factor: hi arribaria amb 82 anys. Sovint, Biden sembla cansat, matusser i confús. És un objectiu fàcil per a Trump (en tindrà 76, però projecta energia) o per a Ron DeSantis, governador de Florida i un dels aspirants a la nominació republicana. És tan conservador que va ser l’únic que va prohibir la vacunació de nens menors de cinc anys.
El problema dels demòcrates és que no tenen ningú capaç d’entusiasmar el seu electorat. Hi ha Stacy Abrams, que es presenta a governadora de Geòrgia, una proposta que irrita DeSantis, ja que la compara amb la Cuba comunista (Cuba és un comodí, com ETA). És popular Pete Buttigieg, actual secretari de Transports que va tenir una bona actuació en les primàries del 2020. És gai i està casat. Tot i que cotitza per sobre de Harris en les enquestes, no entusiasma el seu partit. A l’esquerra europea li agrada Alexandria Ocasio-Cortez, tot i que és massa progressista per a Cleveland. Es comença a parlar de Hillary Clinton, una figura divisiva com a solució màgica. No hi ha un Obama en un horitzó dominat pels orcs.
Les eleccions del 2024 poden ser les últimes democràtiques als EUA. Hi ha moltes veus que ho afirmen. El novembre ens oferirà dades sobre la imminència del risc. Els EUA s’encaminen a tres escenaris perillosos en els quals no s’ha de descartar res: un Gilead bíblic al centre, amb dos pols liberals a la costa oest i Nova York, una fallida de la unitat del país o una guerra civil. Mentrestant, Europa lluita per escalfar els seus radiadors a l’hivern per tancar les portes a la seva extrema dreta, envalentida pels vents ultres que arriben des de l’altre costat de l’Atlàntic.
