Dijous a la nit, al canal de Telegram de Dmitri Medvédev, va aparèixer un «meme». En aquest es veia la cara del dimissionari primer ministre britànic Boris Johnson, darrere la de l’italià Mario Draghi, que ha seguit el mateix camí del seu col·lega del Regne Unit, i tot seguit un gran signe d’interrogació en la successiva casella. Medvédev, avui vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, reaccionava així, al voltant d’una hora després que el primer ministre transalpí comuniqués la intenció de dimitir com a cap de l’executiu italià. Una provocació que va ser suficient perquè ràpidament el xoc entre Roma i Moscou es fes verinós i notori.
Mario Draghi ha fet passos cap a un allunyament d’Itàlia de Rússia. Però això li va suposar un dels primers grans enfrontaments amb el Moviment 5 Estrelles (M5E), la formació que ara pot fer caure el Govern i que es va oposar a l’entrega d’armes a Ucraïna. Tot i això, Draghi va defensar aquests enviaments a Kíev, i a més va posar en marxa una estratègia per buscar alternatives a la dependència italiana del gas rus. Els acords per augmentar el gas procedent d’Algèria, país on el líder italià viatjarà dilluns que ve, són un exemple. D’aquesta manera, Draghi va reduir la dependència de Moscou del 40% al 25%, però aquesta xifra encara és problemàtica si Moscou decideix interrompre completament els subministraments a Itàlia.
Luigi Di Maio, el ministre de Relacions Exteriors d’Itàlia, ha dit que «a Moscou ara estan celebrant que Draghi ha dimitit. Autocràcies: 1. Democràcies: 0». «Medvedev ha brindat, s’ha posat content perquè li han entregat el cap de Draghi a Putin», va continuar. La rèplica va arribar igualment ràpid, per boca de Maria Zakhàrova, portaveu del Ministeri d’Exteriors rus. «Com que el ministre d’Exteriors d’Itàlia es va permetre esmentar Rússia en el marc de la seva crisi de Govern, li responc que jo recomano al poble italià un Govern que s’ocupi de resoldre els problemes creats pels seus predecessors i que no serveixi els interessos dels nord-americans», va dir Zakhàrova. Rússia «intenta desestabilitzar la Unió Europea (UE) i els seus estats membres», va continuar, per part seva, el portaveu del Servei Exterior europeu, Peter Stano, preguntat sobre la qüestió.
Paraules insòlitament dures, i clares, que reflecteixen el mal estat de la relació entre Rússia i els països europeus per la guerra d’Ucraïna, molts dels quals han aprovat sancions contra Moscou o enviat armes per donar suport a l’exèrcit ucraïnès. Però també paraules entre dos països que han tingut vincles fins i tot durant la Guerra Freda (aleshores, a través de l’avui difunt Partit Comunista Italià, un dels més influents a l’Europa occidental), però després, ara, a través de contactes entre diferents forces polítiques.
