Diari de Girona

Diari de Girona

Quin tipus de reina serà Camil·la?

Ni princesa del poble ni reina de cors, a favor seu juguen la influència positiva que exerceix sobre el seu marit, el príncep de Gal·les, i el caràcter afable i divertit de qui ha fet seva, entre altres causes, la lluita contra violència domèstica

Camil·la, duquesa de Cornualla, intervenint en un acte recent a Londres. | REUTERS

La història de Camil·la Parker Bowles ha transcorregut com un conte de fades al revés. La bruixa perversa, la pèrfida madrastra, està a punt d’asseure’s al tron al costat d’un príncep feliç de tenir-la al seu costat. Als 75 anys, la duquessa de Cornualla es prepara per interpretar el paper de Reina Consort, després d’una de les rentades d’imatge més espectaculars que es recorden. «Si la Reina és l’àvia de la nació, Camil·la, duquessa de Cornualla, és la tia favorita», declarava aquesta setmana el Daily Mail, el mateix diari que, com molts altres, la va criticar amb duresa en el passat.

El seu aniversari està sent una altra oportunitat de reforçar la imatge pública de qui ha viscut «una increïble transformació, de mestressa de casa al paper central en la més famosa família del planeta», com es proclama en el documental de més d’una hora que li ha dedicat la cadena de televisió ITV per, suposadament, descobrir «la veritable Camil·la darrere de tota la pompa i circumstància».

Dona de camp

Les càmeres han filmat la duquessa mentre preparava l’últim número de Country Life, que en el passat han editat altres membres de la reialesa, incloses dues vegades el príncep Carles. La revista es defineix com a «essencialment anglesa» i durant 125 anys ha estat la publicació de referència de l’aristocràcia terratinent amb mansions a l’estil Downton Abbey, estables per a bells cavalls i lloc per excel·lència de partides de la caça de la guineu.

Aquesta bucòlica existència rural va ser la de Camil·la en la seva infància, a Hall Place, a Hampshire, la casa dels seus avis, i a la propietat dels seus pares a East Sussex. «He crescut allà. He passat la meva vida al camp. És una cosa inherent en mi», declara mentre visita una fira acariciant gossets, admirant una rosa «molt resistent» que porta el seu nom, provant sidra i vodka d’elaboració local, sense perdre el somriure o l’equilibri. Un estil de vida que comparteix, diu, amb el príncep Carles. «El meu marit és un home de camp fins a la medul·la. És el lloc on està més feliç, més relaxat, una part integral del seu cor i la seva ànima».

Les fotos per al número especial les ha fet Catalina, la dona del príncep Guillem. El missatge clarament és que entre les dues dones hi ha una relació de cordialitat enmig de les intrigues palatines. «Són unes fotos molt bones. Ella és molt natural, ens ho vam passar molt bé fent-les», explica sobre la sessió fotogràfica, «sense gaire perruqueria o maquillatge». Estan preses als jardins de Ray Mill House, la casa de la duquessa a Wiltshire que va adquirir després del seu divorci d’Andrew Parker Bowles a mitjans dels anys 90. En aquella època va saltar l’escàndol que la premsa va batejar com el Camillagate. Ella es va convertir en la tercera persona, la intrusa en el matrimoni trencat de Carles i Diana de Gal·les i en aquest paper la van descobrir els britànics. El príncep i la seva amant s’havien conegut quan tots dos tenien vint anys i es movien sempre en els mateixos cercles. «Era completament inapropiada» per convertir-se en la dona del príncep de Gal·les, comenta Angela Lein, autora del llibre De proscrita a futura reina consort. «Era divorciada i sense el nivell suficient de llinatge en l’escala aristocràtica», explica.

Carles va deixar clar que el seu amor era «innegociable». La parella va contreure matrimoni el 2005 en una cerimònia civil. L’Església d’Anglaterra, de la qual el príncep de Gal·les es convertirà en governador suprem quan sigui rei, no va permetre la unió religiosa dels dos adúlters, cosa que el documental camufla, presentant els nuvis a l’hora de sortir de la capella de St. George a Windsor, on simplement hi va haver un acte d’acció de gràcies.

En una entrevista recent a la revista Vogue, Camil·la reconeixia que la seva posició «no és fàcil». «Vaig ser examinada durant tant de temps que al final has de trobar la manera de viure amb això. A ningú no li agrada que l’observin tota l’estona i, ja saps, que et critiquin».

Isabel II, sempre pragmàtica, va acabar acceptant una situació que a poc a poc s’ha anat normalitzant i fent més digerible. Camil·la va assumint moltes més funcions en la família reial, que duu a terme amb discreció, humor i una simpatia que reconeixen tots els que l’han tractada. Aquest any la reina va expressar el seu «desig sincer» que arribat el moment Camil·la es converteixi en Reina Consort.

Al juny, la duquessa va ser nomenada Dama Reial de l’Ordre Més Noble de Jarretera, la més antiga del Regne Unit. També va estar present en la cerimònia d’obertura del Parlament, de fort simbolisme constitucional, juntament amb el príncep, que representava la sobirana, la salut de la qual l’ha fet apartar-se de gairebé tots els actes públics. Durant el recent Jubileu de Platí, la parella va presidir diverses de les més importants festes.

Contra el sexisme

Els britànics han acceptat Camil·la? En un debat del programa de televisió Good Morning, Jack Royston, el corresponsal reial de la revista Newsweek, pensava que la inquina contra ella segueix. «La gent es va situar al costat de Diana, va creure que va ser víctima d’una injustícia, això s’arrossega i forma part del sentiment negatiu contra Carles i Camil·la». Fins avui, només el 32% dels britànics creu que serà un bon rei. «La seva popularitat es va ensorrar després de conèixer-se l’afer».

Julie Bindel, periodista, feminista i republicana, no ho veu així. «El fet que bona part de la gent cregui que Carles no serà un bon rei no és degut a Camil·la», puntualitza. Bindel parla de «sexisme». «Cal deixar de fer comparacions entre la convencional i guapíssima Diana i algú de qui han dit que té cara de cavall. Deixin de parlar sobre l’aparença. Cal abandonar aquesta visió». Lloa el fet que la duquessa sigui «real», «genuïna», i que hagi posat gran afany en tasques com el combat contra la violència domèstica, de la qual torna a parlar, aquesta vegada en l’entorn rural, en l’edició de Country Life. «És important per a moltes dones veure algú en els nivells més alts de la reialesa que no està obsessionada amb la moda i amb la seva aparença».

Compartir l'article

stats