Dolores Delgado ha viscut dos anys i mig de mandat plens de polèmiques i enrenou. Va arribar a la Fiscalia General directament des del seu despatx de ministra de Justícia i havent estat també diputada del PSOE per Madrid, fet que va motivar que els tràmits per al seu nomenament tant al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com a la Comissió de Justícia del Congrés fossin de tot menys pacífics. L’òrgan de govern els jutges es va limitar a validar els requisits tècnics per adquirir el càrrec, eludint pronunciar-se sobre la seva idoneïtat, si bé set vocals van qüestionar la seva autonomia i imparcialitat.
Aquesta presumpta falta d’idoneïtat per al càrrec va ser recorreguda pel PP i Vox davant el mateix Tribunal Suprem, que va donar carpetada a l’assumpte sense entrar en el fons per la falta de legitimació dels dos partits per qüestionar l’elecció del Govern.
Per part seva, l’Associació de Fiscals (AF), majoritària en la carrera, va qüestionar des del principi la seva política de nomenaments, acusant-la d’afavorir la Unió Progressista de Fiscals (UPF), propera al PSOE i de la qual ella sempre va formar part fins a ser ministra. Un d’aquests nomenaments, el fiscal de Sala de Menors, Eduardo Esteban, va ser recorregut davant l’alt tribunal, que el va anul·lar per falta de motivació. En resposta a aquesta decisió, Delgado va tornar a nomenar-lo. Això ha estat considerat per l’AF com una «burla» al Suprem i la designació ha estat novament recorreguda.
Una de les topades més dures amb la carrera ha estat per per la no designació del fiscal Ignacio Stampa, adscrit al cas Villarejo, per a una de les vuit places fixes a Anticorrupció que s’oferien a finals de 2020, cosa que va suposar la seva expulsió de la causa. L’assumpte es va revisar el mes de novembre passat en un agre Consell Fiscal que, lluny de tancar la polèmica, va fer reviure les crítiques contra Delgado i la seva mà dreta per part dels sectors més conservadors de la carrera.
Un dels aspectes que s’han criticat a Delgado ha estat que només hagi recorregut una vegada a la Junta de Fiscals de Sala. Va ser durant l’enfrontament viscut entre la Fiscalia Anticorrupció espanyola i la Fiscalia Europea en relació amb la compra de mascaretes per la Comunitat de Madrid. Al final, es va optar per una solució salomònica que va portar a l’obertura de dues investigacions en funció dels delictes competència de cada fiscalia.
