L’èxode rural massiu viscut des de mitjans del segle XX és la principal causa dels devastadors incendis declarats a Espanya, segons els experts, que consideren un error centrar els esforços en l’extinció en lloc de prevenir. L’abandonament de l’activitat rural ha comportat que els camps hagin estat colonitzats per uns boscos que han crescut sense control ni manteniment i sobre els quals, en molts casos, no es pot actuar perquè estan en àrees protegides, com els parcs nacionals o naturals.
«Foc n’hi haurà sempre i com més arbres tinguem, més risc hi haurà. L’abandonament del camp per falta de rendibilitat ha fet que es recuperin molts boscos», segons el president de l’organització de certificació forestal PEFC-Internacional i degà del Col·legi d’Enginyers de Monts, Eduardo Rojas. Segons el seu parer, pretendre que no hi hagi incendis «no és realista» i atribuir-los en exclusiva al canvi climàtic suposa no voler veure la realitat, ja que, pel seu clima, Espanya pateix de manera recurrent onades de calor i períodes de sequera. «El canvi climàtic és un accelerador, però no n’és la causa», va asseverar.
La majoria dels incendis s’estan registrant a l’interior, en zones on hi ha molta pastura abandonada, que crema a gran velocitat perquè està molt seca per les altes temperatures, i en àrees de muntanya despoblades, amb molt de terreny en trànsit a bosc. A més, hi ha la «bomba de rellotgeria» que suposen les zones d’interfície urbana forestal, on s’uneixen bosc i ciutat, sobretot a la costa Mediterrània i a ciutats com Madrid, i que tampoc s’estan gestionant adequadament.
Tot i que Espanya és un dels països del món amb un dels millors sistemes d’extinció d’incendis, els focs són molt virulents perquè hi ha molt combustible i els bombers estan veient superada entre tres i deu vegades la seva capacitat tècnica, segons Rojas.
L’AVE torna a la normalitat
Adif va comunicar que a les quatre de la tarda d’ahir les autoritats van permetre recuperar la circulació ferroviària en la línia d’amplada convencional entre Madrid i Calatayud, que havia resultat afectada des d’última hora de dimarts per l’incendi d’Ateca, que ja ha arrasat 14.000 hectàrees. Es va recuperar el servei habitual per ferrocarril, després que Renfe el suspengués dimarts a les onze de la nit per la proximitat del foc a la zona de vies entre Alhama de Aragón i Calatayud, tant en l’alta velocitat com en la línia d’amplada convencional. Això va suposar prescindir de tota la circulació de trens que uneixen Madrid amb l’Aragó i Catalunya. A més, en afectar el foc també les carreteres, no va ser possible prestar servei alternatiu per aquesta via.
Decret paraigua de la Xunta
El Govern gallec preveu donar fins a 122.000 euros per la pèrdua d’habitatge habitual motivada pels incendis forestals dels darrers dies, que seran de fins a 61.200 euros en cas de segona residència, i que cobriran el 100% dels danys en tots dos casos. La Xunta va aprovar ahir un «decret paraigua» per emparar els ajuts que té previst concedir als afectats. També s’habilitaran, més enllà de les pròpies edificacions, ajudes per als danys en estris, d’entre 15.000 euros -si es declara l’habitatge en ruïna total -i 7.000 euros- en el cas d’afectació parcial- per a primeres residències, i entre 5.000 i 3.000 per a les segons habitatges. Hi haurà a més ajuts per a establiments comercials, turístics i mercantils de fins a 600.000 euros i per a danys en explotacions forestals, agrícoles i ramaderes.
L’heroi de Zamora
El ramader que va intentar fer un tallafocs a Tábara i es va veure engolit per les flames de l’incendi forestal de Losacio dilluns passat continua ingressat en estat crític i amb cremades al 80% del cos, van informar fonts de la Conselleria de Sanitat de la Junta de Castella i Lleó. Aquest veí de Tábara, Ángel Martín, les imatges del qual fugint del foc amb la roba cremant després de saltar de l’excavadora que utilitzava per frenar l’avenç de les flames han tingut gran difusió, està ingressat des de dilluns a l’hospital Río Hortega de Valladolid, a on va ser traslladat en un helicòpter medicalitzat.
A Salamanca
L’incendi que es va iniciar l’11 de juliol a Ladrillar (Càceres) i que es va estendre cap a Monsagro (Salamanca) ha cremat unes 8.623 hectàrees, segons les primeres estimacions del satèl·lit Copernicus.
