La guerra energètica de Vladímir Putin contra la Unió Europea (UE), per la resposta europea a la guerra a Ucraïna, torna a posar a prova la solidaritat dels Vint-i-set. Tot i que el gasoducte Nord Stream 1 torna a funcionar, el risc que el Kremlin restringeixi el subministrament de gas en qualsevol moment, amb el consegüent impacte social i econòmic, ha portat la Comissió Europea a incloure en els seus plans de contingència el compromís de reduir un 15% el consum d’aquest combustible fòssil entre l’agost i el març del 2023. Un moviment voluntari que Brussel·les podria fer vinculant, per llei. La proposta ha estat rebuda amb absoluta fredor a capitals com Madrid i Lisboa i dubtes i escepticisme en altres. El pla s’enfrontarà a la primera prova de foc dimarts, durant una reunió extraordinària de ministres d’Energia que es preveu acalorada.
És un estalvi del 15% de debò necessari? Per què s’ha d’aplicar a tots igual quan no tots els estats membres tenen la mateixa dependència del gas de Rússia? Per què ha de ser la Comissió Europea qui activi l’alerta en cas de penúria i imposi reduccions en un àmbit de competència eminentment nacional? Són preguntes que es formularan el 26 de juliol quan els ministres d’Energia examinin per primer cop els plans de l’equip d’Ursula von der Leyen.
Intent d’apropar postures
El primer debat entre els Vint-i-set a nivell d’ambaixadors va tenir lloc dimecres. Es va allargar durant tres hores i va servir per constatar, segons fonts diplomàtiques presents, que els països del sud –Espanya, Portugal, Itàlia, Malta, Xipre i Grècia– no estan satisfets amb el pla dissenyat per Brussel·les. Tampoc altres països de l’est com Hongria o Polònia. Els ambaixadors tornaran a intentar apropar postures avui en una nova reunió, però es dóna per fet que la negociació del reglament, l’aprovació del qual requereix una majoria qualificada que Brussel·les espera obtenir dimarts, serà molt complicada.
«Entenem perfectament que cal ser solidaris quan un Estat membre ho passa malament i quan n’hi ha molts passant-ho malament, però per ser eficaços en la resposta s’han de plantejar bé les coses», retreia ahir als micròfons de la cadena SER la vicepresidenta tercera i responsable de Transició Ecològica del Govern, Teresa Ribera. I segons el parer d’Espanya, la Comissió no ha fet bé les coses. Entre d’altres coses perquè no hi ha hagut un debat amb els estats membres i perquè s’han ignorat les especificitats de cada mercat energètic.
