Diari de Girona

Diari de Girona

Sánchez acontenta el PSOE i opta pels pesos pesants per al combat electoral

El nou cercle de màxima confiança del líder socialista el constituiran nou persones

Pedro Sánchez i María Jesús Montero parlen al Congrés en una fotografia d’arxiu. | JOSÉ LUIS ROCA

Pedro Sánchez produeix una nova versió d’ell mateix. Es reinventa esmenant-se. Corregeix completament la trajectòria que va emprendre fa nou mesos, en l’últim congrés federal del PSOE, el número 40, per despertar el seu partit i aplicar-li una potent teràpia de xoc per tal de preparar-lo per a la duríssima contesa electoral, de més d’un any, que s’acosta des del setembre.

El secretari general i president sotmet el seu nucli de poder a una cirurgia profunda, sense contemplacions, pujant a la primeríssima línia de foc tres pesos pesants, María Jesús Montero, Patxi López i Pilar Alegría, i recuperant un quart veterà, Miquel Iceta. Sense tocar, sobre el paper, la figura del cap de l’aparell, Santos Cerdán. El líder revoluciona el PSOE, com fa un any va fer amb el seu Govern, i amb això calma l’ansietat de les seves files, que demanaven un revulsiu per arribar fins a final de legislatura i afrontar les successives batalles amb el PP (municipals i autonòmiques al maig, generals, en principi, a finals del 2023) amb certes garanties.

La renovació del cor de Ferraz, com corroboraven quadres federals i territorials, més propers i més distants, va ser ben rebuda, funcionant com un bàlsam per a un partit molt tocat després de la debacle a Andalusia.

El cop donat a sobre de la taula per Sánchez és poderós. Adriana Lastra va precipitar els moviments amb la seva dimissió com a vice secretària general dilluns. Però amb ella va donar peu al líder a reconstruir la seva primera línia defensiva, triant perfils experts, «reconeixibles i sòlids», pura sang del PSOE, respectats a totes les latituds, amb «força». Precisament per llançar el missatge, com va dir en el debat de Política General, que «va a totes».

El comitè federal de demà avalarà els canvis anunciats per degoteig ahir. Són diversos. Un, el president situa la seva ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, una dona de la seva confiança, com a vice secretària general, en substitució de Lastra. Dos, Patxi López, el primer i únic lehendakari socialista de la democràcia, el que va contribuir a la fi d’ETA, és rehabilitat i es converteix en el nou portaveu socialista al Congrés, com a relleu del canari Héctor Gómez. Tres, una altra ministra, la d’Educació, Pilar Alegría, serà portaveu del PSOE, en substitució de Felipe Sicília, un alfil de la ja exnúmero dos.

Recuperació d’Iceta

Quatre, la recuperació d’Iceta, president del PSC. El ministre de Cultura i Esport, experimentadíssim polític i bon coneixedor de les entranyes del poder, entra a l’executiva per ocupar la cartera que ara deixa l’exlehendakari, la de Memòria Democràtica i Laïcitat. Cap dels tres ministres no deixarà els seus departaments: compaginaran partit i Govern.

Cinquè senyal: Santos Cerdán continua al capdavant d’Organització, ara amb un adjunt, el jove diputat per Jaén Juanfran Serrano, que ja treballava amb ell en la cinquena planta de Ferraz. Serrano cedeix la seva àrea, la de Pacte de Toledo i Inclusió, a Iván Fernández, alcalde de Corvera (Astúries), el nom que Sánchez va pactar amb el cap del Principat, Adrián Barbón, per cobrir el lloc de Lastra.

I sisè moviment: el reciclatge dels «maitines», la reunió dels dilluns que concentrava el nucli dur de la Moncloa i Ferraz. Sánchez crea un grup de decisió al màxim nivell per conduir les regnes de l’estratègia i del discurs. Cercle restringit en què entraran cinc ministres: a més de Montero, Alegría i Iceta, Félix Bolaños (Presidència) i Isabel Rodríguez (portaveu de l’executiu), més dels portaveus del Congrés (López) i el Senat (Eva Granados, que es manté), el secretari d’Organització (Cerdán) i el director de Gabinet del president, Óscar López. Aquestes nou persones constitueixen el primer anell de confiança de Sánchez. Són els seus pretorians. Aquí descansa el veritable nou poder socialista, encarregat de coordinar l’acció de l’executiu i el partit. En tot cas, la recomposició de la cúpula ha deixat clara una cosa, només mana i decideix el president.

Compartir l'article

stats