Una mica més tard que per als nens, però finalment les vacances ja han arribat per als polítics. Almenys, per als que són en primera línia. Dijous es va celebrar el darrer ple al Senat d’aquest període de sessions que va començar al febrer. Sis mesos que han donat per a molt -menys del que s’esperava per a alguns, això sí- i que ha servit els dos partits del Govern per discrepar, coincidir, aplaudir-se i bloquejar-se mútuament alguna iniciativa legislativa. La cambra baixa ha estat el principal escenari de les picabaralles de socialistes i morats i, també, a última hora, d’un retrobament per tancar el curs.
Si l’amenaça de ruptura en la coalició -tantes vegades esmentada- ha tingut algun indici de realitat ha estat, en la gran majoria de les ocasions, per les topades que PSOE i Unides Podem han protagonitzat als passadissos del Congrés, debatut a les comissions i airejat des de la tribuna d’oradors. La qüestió del Sàhara Occidental o la llei de comunicació audiovisual, entre altres assumptes, han aconseguit estirar al màxim les costures de l’aliança, que després han necessitat més d’un punt de sutura.
Tot i això, si aquest període de sessions fos un conte, es podria dir que ha tingut un final inesperat i (força) feliç per als socis. La intervenció de Pedro Sánchez al debat de Política General va servir perquè els morats es reconciliessin amb el president del Govern. Les mesures anunciades pel cap de l’executiu van servir per calmar els morats, enfortir la coalició i recuperar el pols al bloc progressista.
Però fins arribar aquí, els aliats han semblat en més d’un moment contrincants. Un dels xocs més clars va començar al març pel gir de Sánchez respecte el Sàhara Occidental, en reconèixer la proposta autonomista del Marroc sobre aquest territori. Unides Podem es va sumar a les crítiques de tots els grups dins i fora de l’hemicicle i va arribar a presentar una proposició no de llei per ratificar la necessitat de donar suport a les resolucions de les Nacions Unides. La iniciativa va decaure davant de la incapacitat d’assolir un acord amb els socialistes.
No va ser aquest l’únic xoc. Només unes setmanes després, Unides Podem es va abstenir en la votació de la llei de comunicació audiovisual, trencant per primera vegada la disciplina de vot. On més s’han notat les diferències ha estat en les proposicions de llei presentades per Unides Podem. El PSOE ha votat en contra de les sis presentades.
