Cada cas és diferent, però els precedents existents de les causes de corrupció més recents ofereixen una perspectiva poc encoratjadora per a l’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán, condemnat en ferm pel Tribunal Suprem a sis anys de presó per prevaricació i malversació en la causa dels EROs d’Andalusia.
Les seves darreres opcions per evitar un imminent ingrés a la presó passen per una petició d’indult i un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) amb prèvia petició de suspensió de l’execució de la condemna. No obstant, experts penalistes posen en dubte que cap d’aquestes mesures serveixin per evitar un ràpid ingrés a la presó una vegada li sigui notificada la sentència, excepte que s’apliqui el principi «per ser vos qui sou», segons assenyalen.
L’alt tribunal va fer pública la decisió dimarts, si bé, i a falta de redactar-se els vots particulars de les magistrades Susana Polo i Ana Ferrer, la sentència no serà coneguda fins d’aquí uns dies. En dret penal les condemnes han de ser comunicades personalment als destinataris, per això hi ha la possibilitat que aquest tràmit no es produeixi fins al setembre, tot i que també podria avançar-se durant el mes d’agost, segons els experts consultats.
Serà en aquell moment quan l’advocat de Griñán, José María Calero, podrà actuar davant la condemna. Si pretén anar al Tribunal Constitucional, abans haurà de resoldre un tràmit al Tribunal Suprem, la petició de nul·litat de la sentència davant la mateixa sala que la va dictar, una reclamació que amb no sol tenir una resposta positiva excepte que en la resolució en qüestió hi hagi errors formals que obliguin a considerar la sentència.
Suspensió segons els anys
Una vegada es recorri al Tribunal Constitucional la vulneració de drets fonamentals del condemnat, hi ha la possibilitat de sol·licitar la suspensió de l’execució de la condemna mentre es resol sobre el fons de l’assumpte. No obstant, aquest òrgan no acostuma a concedir-la si la pena més gran imposada supera els dos anys de presó o, en tot cas, si el total excedeix de cinc anys, com passa amb Griñán.
També es pot demanar un indult al Govern, i en aquest cas el tribunal que va conèixer el recurs contra la sentència, és a dir, el Suprem, ha de formular un informe sobre si aquesta petició ha de comportar o no una paralització de les condemnes mentre l’executiu decideix sobre aquesta mesura de gràcia.
En tot cas, cap d’aquests passos interrompen el que s’anomena fase executòria del procés, que correspon a l’Audiència Provincial de Sevilla. Calero ja ha avançat públicament que acudirà al Constitucional basant-se en els vots particulars, que segons el seu parer suposen «una mica d’esperança», i no descarta tampoc una petició d’indult. Considera que la resolució del Tribunal Suprem li ha suposat «una decepció» que no esperaven ni ell ni el seu client. En tot cas, si es tenen en compte els antecedents, el futur de Griñán es preveu complicat. En el cas d’Iñaki Urdangarin, va entrar a la presó poc després de ser condemnat, mentre que en el de Jaume Matas la petició d’indult va retardar l’entrada més d’un any.
