Diari de Girona

Diari de Girona

Finlàndia, el país més feliç del món que es prepara per a la guerra amb Rússia

L’estat té més de 50.000 búnquers i refugis antiaeris, l’exèrcit més poderós del nord d’Europa i una cultura de defensa total, que s’ha vist accentuada després de la recent invasió russa d’Ucraïna, que involucra el gruix de la població

Dos finlandesos corren pel centre de la capital del país, Hèlsinki RICARDO MIR DE FRANCIA

És un dimecres de juliol a Hèlsinki, la capital del país més feliç del món per cinquè any consecutiu. La ciutat ha fugit cap a les cases de camp de l’arxipèlag i l’interior en una desbandada massiva que comença amb el solstici d’estiu, l’agost espanyol en versió escandinava. Els que s’han quedat s’escampen pels parcs i les terrasses entregats a un sol que ni dorm a les nits ni durarà gaire. Per això parlar de la guerra resulta gairebé de mal gust. El temor que va provocar la invasió d’Ucraïna ha perdut empenta, així com el respecte a les amenaces inicials de Vladímir Putin sobre l’entrada de Finlàndia a l’OTAN. Passi el que passi, el país se sent preparat. No en va, fa més de mig segle que espera aquest moment.

Finlàndia és una fortalesa, per més que el seu estat envejable del benestar, la seva cultura política basada en el pacte o una diplomàcia que recorre a la intimitat de la sauna per desencallar el diàleg suggereixin el contrari. Repartits per tot el país hi ha més de 50.000 búnquers i refugis antiaeris, construïts en soterranis d’apartaments i espais públics a partir dels anys quaranta del segle passat, quan Finlàndia va lliurar dues guerres amb la Unió Soviètica després de ser envaïda per 450.000 soldats de Stalin en el gèlid hivern del 1939, un Stalin que buscava allunyar les fronteres nord-occidentals de l'URSS per protegir Sant Petersburg d’un possible atac alemany. «Tots som víctimes de la nostra història», afirma l’excap de la intel·ligència militar finlandesa Pekka Tovari, davant de les aigües plàcides del Golf de Finlàndia. «Hem tingut desenes de guerres amb Rússia i l’amenaça gairebé sempre ha vingut de l’est, per això no hem abaixat mai la guàrdia», afegeix.

En la mentalitat dels dirigents finlandesos, la Guerra Freda mai no va acabar del tot. Mentre altres països europeus aprimaven els seus exèrcits, enterraven el servei militar i retallaven la despesa en Defensa, Finlàndia va mantenir el servei militar obligatori i el gruix d’unes Forces Armades capaces de mobilitzar 285.000 soldats en temps de guerra. A això cal sumar un cos de reservistes amb prop de 900.000 membres i 300.000 civils armats amb una llicència de caça, xifres imponents per a un país amb menys de sis milions d’habitants. «Som un país petit en població i densitat amb una frontera llarguíssima amb Rússia», diu l’exsecretària d’Estat del ministeri d’Exteriors finlandès Teija Tiilikainen. «Aquesta vulnerabilitat geopolítica, unida a la nostra proximitat a un veí inestable, impredictible i de vegades agressiu, han modelat la nostra política de Defensa».

Entrada a l’OTAN

Aquest veí va tornar a ensenyar les urpes al desembre, quan el Kremlin va amenaçar amb «serioses conseqüències polítiques i militars» si Finlàndia i Suècia intentaven integrar-se a l’OTAN. Per a molts va ser un aspre déjà vu dels temps de la Guerra Freda, quan 100.000 soldats soviètics es movien per les fronteres finlandeses i Hèlsinki havia de consensuar amb Moscou les seves postures en política exterior o abstenir-se en les votacions de l’ONU, una mena de tutela que va coartar la sobirania del país. «Aquelles amenaces van ser contraproduents», diu Tiilikainen a l’altra banda del telèfon. «Quan va començar la guerra d’Ucraïna, l’opinió pública va canviar de la nit al dia. Es va passar de poc més d’un 20% de suport a l’entrada a l’OTAN a més d’un 60%». La neutralitat d’abans havia explotat pels aires.

La invasió també va servir per reafirmar l’estratègia de Defensa del país, coneguda com a «defensa integral», en què s’involucra tot el Govern i bona part de la societat per reaccionar davant de qualsevol escenari de crisi. La llei prescriu algunes mesures. La construcció de búnquers subterranis als edificis de certes dimensions n’és una. Però n’hi ha d’altres, com la necessitat de presentar un pla per destrossar amb rapidesa cada pont que es construeix o l’obligació que té el Govern de mantenir permanentment reserves d’aliments i combustible per proveir la població durant un mínim de tres mesos, segons les fonts consultades.

Altres amenaces

«A partir dels 2000 ens vam adonar que la guerra ja no era necessàriament la nostra principal amenaça», assegura Tovari, l’antic cap de l’espionatge militar. «N’hi havia d’altres com el terrorisme, les pandèmies, la migració massiva o els ciberatacs. Totes les agències del Govern es van posar d’acord per mobilitzar recursos i tenir molt clar les responsabilitats de cadascú en situacions semblants». Entre altres coses, Finlàndia va reduir la seva dependència energètica de Rússia, de manera que quan Putin va optar fa uns mesos per tallar de cop el gas que rebia el país, Hèlsinki amb prou feines es va immutar. El gas rus només representa el 5% del mix energètic.

Compartir l'article

stats