Nancy Pelosi va abandonar Taiwan amb un deure més gran l’haver. La presidenta de la Cambra dels Representants dels EUA va augmentar una figura política que li deu molt als seus atacs a la Xina i va greixar el subministrament de xips al seu país, d’una banda. Per l’altra, les arruïnades relacions bilaterals amb Pequín i una illa que no és més segura avui que ahir i que serà més pobre demà per les sancions econòmiques xineses ja aprovades i les que vindran. La històrica visita del principal càrrec nord-americà en un quart de segle va eludir, almenys, l’esclat bèl·lic que les amenaces xineses presagiaven a la vigília.
La inquietant «mesura militar» que havia promès Pequín va cristal·litzar en unes maniobres massives en mitja dotzena de zones al voltant de l’illa que van començar dimarts a la nit, minuts després de l’aterratge de Pelosi, i que aquest dimecres han justificat que el Ministeri de Defensa taiwanès denunciés un bloqueig aeri i marítim de facto que contravé les lleis internacionals. L’examen dels mapes suggereix que els escenaris d’algunes maniobres estan separades del litoral per tot just una quinzena de quilòmetres. Semblen, en qualsevol cas, una minúcia després d’una setmana d’especulacions sobre accions hostils a l’avió de la congressista.
L’agenda de Pelosi a l’illa va descartar el tedi. En menys d’un dia es va reunir amb parlamentaris, empresaris i activistes de drets humans, va visitar un museu i va xerrar amb la presidenta, Tsai Ing-wen. Pelosi va remarcar els valors compartits de democràcia i llibertat i va lloar l’illa com un exemple per al món. «És realment important que llancem un missatge clar: els Estats Units estan compromesos amb la seguretat de Taiwan», va assegurar. La solidaritat i amistat amb Taipei, va continuar dient, és ara «crucial».
També va deixar un forat per als negocis perquè de Taiwan, a més dels seus valors democràtics, també l’atrau la seva variada tecnologia. L’illa fabrica la majoria de xips avançats que donen vida tant a telèfons i ordinadors com a la maquinària bèl·lica. Els Estats Units i la Xina confien en Taiwan i és tan important assegurar el subministrament propi com impedir l’aliè. La congressista, que es va reunir amb els responsables del gegant taiwanès TSMC, es va mostrar confiada que una recent llei sectorial ampliarà els intercanvis comercials en el sector dels xips.
L’etapa taiwanesa del periple asiàtic de Pelosi va alimentar un debat intens des que va ser revelada per la premsa fa unes setmanes. Polèmic, controvertit... Ni tan sols ha entusiasmat els sectors afins. No pensava que fos una bona idea ni el seu president, Joe Biden, ni l’Exèrcit. Mitjans de referència com el ‘New York Times’ o el ‘Washington Post,’ que han mostrat la seva candidesa amb l’evangelització democratitzadora del seu Govern en altres ocasions, han qualificat aquest viatge de provocació gratuïta o de totalment temerari. Ha acontentat les faccions republicanes més troglodites que anhelen la confrontació amb la Xina i els analistes opinen que només la por de ser titllat de fluix en les imminents eleccions ha impedit Biden de demanar personalment a Pelosi que el cancel·lés.
El realisme de Taipei
Per a Taiwan, sempre a l’ombra de Xina i esforçada per fer-se veure, la visita d’una alta representant de la política nord-americana suposa un triomf enorme. Però el seu Govern també és realista, sap que no és més que un peó en la seva pugna hegemònica amb la Xina i dubta que el seu compromís amb els taiwanesos sigui més fiable que amb els iraquians i els afganesos. Un membre de l’Executiu revelava fa uns anys a aquest corresponsal a Taipei que era suïcida lligar el futur de l’illa a les ventades nord-americanes. L’exposició global actual no compensa el risc d’una guerra i la por d’irritar la Xina més del necessari, explica la sordina de Taipei durant la setmana.
«No és una visita còmoda per a Taiwan perquè és conscient que el moment és molt delicat», assenyala Xulio Ríos, director de l’Observatori de Política Xinesa. Afegeix que hauria sigut preferible a l’abril, quan estava planejat, però el positiu de covid de Pelosi va obligar a ajornar-lo. «La Xina va avisar amb insistència contra el viatge i ara s’ajunta l’aniversari de l’Exèrcit d’Alliberament Popular, el conclave polític de Beidahe i l’imminent Congrés del Partit Comunista. És un moment molt sensible que obliga Xi Jinping a reaccionar de forma més intensa», continua.
El viatge convenç la Xina que qualsevol dinàmica és susceptible d’empitjorar. Havia assumit l’hostilitat nord-americana com estructural i ara comprova la tossuderia amb què és castigat el seu flanc més feble malgrat les seves insistents peticions. Ni la guerra comercial ni la tecnològica que va emprendre l’expresident Donald Trump rivalitzen amb els atacs al que la Xina entén com la seva sobirania nacional. La visita, a més, ha arribat tot just una setmana després d’una xerrada entre Xi i Biden que va ser qualificada de profunda i sincera. Ni tan sols aquestes xerrades asseguren ara uns de dies de tranquil·litat.
