Un equip de científics de la Universitat de Yale ha aconseguit «ressuscitar» els òrgans d’un porc una hora després de la mort de l’animal. Segons ha anunciat la revista Nature, els investigadors han desenvolupat un sistema capaç de restaurar algunes funcions moleculars i cel·lulars en teixits fins aleshores considerats morts. Ara com ara, aquesta troballa es presenta com un èxit científic però, segons apunten els experts, en un futur podria utilitzar-se per millorar la disponibilitat d’òrgans per a trasplantaments o per tractar pacients que han patit infarts, parades cardiorespiratòries o vessaments cerebrals.
Quan un òrgan deixa de rebre sang (i es queda, per tant, sense flux d’oxigen), les cèl·lules que formen el teixit es veuen exposades a una cascada de processos moleculars perjudicials. Com més temps passi un òrgan sense oxigen, més grans són els danys que pot patir. Cinc minuts sense irrigació sanguínia són suficients per provocar la mort d’algunes cèl·lules i causar danys irreversibles en el teixit. Si el procés s’allarga encara més, l’organisme mor.
Aquesta premissa ha estat, fins ara, la que ha marcat la línia entre la vida i la mort. Si la sang circula, l’òrgan és funcional. Si el flux s’interromp, l’òrgan mor. Però què passa si aconseguim restablir la circulació en un teixit inert? No és tan senzill. Restaurar «pel broc gros» la circulació d’oxigen en cèl·lules mortes, per paradoxal que sembli, causa encara més estrès i dany als òrgans ( tècnicament es coneix com a lesió per reperfusió o reoxigenació). L’èxit presentant ahir és, de fet, una resposta a aquest repte científic. Segons explica l’equip d’investigadors que ha liderat aquest treball, l’eina que han desenvolupat permet «preservar la integritat dels teixits», «disminuir la mort cel·lular» i «restaurar processos cel·lulars» en múltiples òrgans vitals com el cor, el cervell, el fetge i els ronyons.
