Quiosc

Diari de Girona

La Xina inicia maniobres militars sense precedents que «bloquegen» Taiwan

L’illa denuncia que els exercicis militars amb foc real tanquen l’espai «marítim i aeri» del territori i lamenta la deriva nord-coreana de la Xina

Un míssil xinès és disparat a la costa est de Taiwan. | REUTERS

La Xina ha emprès les maniobres militars més grans de la Història en una zona on n’abunden. Tres grans crisis comptava l’estret de Formosa, un fil marí de només 130 quilòmetres que separa la Xina i Taiwan, abans que la congressista Nancy Pelosi sacsegés el vesper asiàtic amb la visita a Taipei. Onze míssils xinesos van caure en aigües taiwaneses el dia posterior a la seva marxa, una mesura inèdita en gairebé vint anys. Tampoc no és freqüent que els vaixells i avions xinesos travessin la línia mitjana de l’estret, una frontera oficiosa que Pequín no reconeix, però que acostuma a respectar.

Els exercicis militars pretenen un bloqueig de facto de l’illa. Es desenvoluparan fins diumenge en sis àrees que envolten el seu perímetre i que en alguns punts del litoral només disten una vintena de quilòmetres del litoral. És el cas de la meridional Kaohsiung, tercera ciutat taiwanesa, que ha quedat sense sortida al mar. Les maniobres entorpeixen el trànsit marítim i han obligat diverses aerolínies a cancel·lar vols i buscar rutes alternatives.

Les maniobres militars són un mal menor. La Xina havia promès «contundents» respostes militars que no va revelar quan van refermar els rumors sobre la visita de Pelosi. L’assetjament de caces a l’avió nord-americà o l’aterratge forçós al continent, opcions amb què especulaven els analistes, fregaven la declaració de guerra. Quedaven les maniobres militars, descartades per irresponsables les anteriors, i a la Xina se li plantejava un altre problema: com evidenciar al món la seva indignació excepcional amb una mesura rutinària. La resposta és el desplegament, la durada i l’armament dels exercicis actuals. És descartable, però, que aprofiti la situació per canviar l’statu quo.

Sancions econòmiques

Quan diumenge s’apagui el fragor quedaran les sancions econòmiques, menys mediàtiques però més perjudicials. La Xina ha aturat la importació de variats productes alimentaris illencs i l’exportació de sorra natural d’on treu el silici amb què fabrica els seus xips i semiconductors. La Xina és el principal soci comercial de Taiwan i un bloqueig econòmic sembla més perillós que un grapat de míssils disparats al mar.

Taipei va al·ludir als míssils per lamentar la deriva nord-coreana de la Xina. Els laments també van arribar del Japó, l’illa d’Okinawa del qual no està allunyada de Taiwan. Tòquio assegura que cinc míssils xinesos van caure a la seva Zona d’Exclusió Econòmica. Potser per aquesta denúncia, per les recents picades d’ullet solidàries del Japó a Taiwan, o pel comunicat del G-7, la Xina va cancel·lar la reunió que el seu ministre d’Exteriors, Wang Yi, mantindria amb el seu homòleg, Yoshimasa Hayashi, als marges de la cimera de l’ASEAN, l’organització dels països del sud-est asiàtic. El G-7, del qual el Japó forma part, havia acusat hores abans Pequín d’aprofitar la visita de Pelosi per augmentar la seva activitat militar a l’estret. La resposta xinesa va ser irada. Va al·ludir tangencialment al passat colonialista dels seus membres, del qual la Xina va ser víctima destacada, i va recordar que ja no som al segle XIX. També va defensar les maniobres com a «raonables i legítimes per protegir la sobirania i la integritat territorial» i va acusar els Estats Units de crear la crisi actual.

Compartir l'article

stats