Amb la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències obertes, el president dels Estats Units, Joe Biden, necessitava a la seva agenda política qualsevol cosa menys una crisi amb la Xina, la gran potència que representa el seu principal «competidor estratègic» i amb la qual les tenses relacions per la competició militar, econòmica i ideològica havien arribat ja a un punt baix. Però una crisi, que acosta aquesta volàtil relació bilateral al precipici, és el que ha posat sobre la taula per al demòcrata la polèmica visita a Taiwan de la seva companya de partit i presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi.

Després de les 19 hores que va passar a l’illa autogovernada que la Xina reclama com a part del seu territori, Pelosi, segona en la línia de successió presidencial nord-americana i la més destacada política a visitar Taiwan des que ho fes el 1997 un altre speaker, Newt Gingrich, han anat succeint esdeveniments que subratllen els perills d’una escalada i disparen les pors a la regió.

Ahir, mentre seguien els exercicis militars amb foc real anunciats fins diumenge, la Xina anunciava sancions no especificades a Pelosi i la seva família immediata. En un pas de conseqüències més significatives, Pequín informava també de la suspensió o congelació de diversos mecanismes de cooperació amb els Estats Units. Concretament, la Xina anunciava que cancel·la reunions de treball dels dos ministeris de Defensa, diàlegs de seguretat marítima i comunicacions entre comandaments militars regionals.

A més, suspèn les converses sobre canvi climàtic entre les dues potències més contaminants, responsables de pràcticament el 40% de les emissions de combustibles fòssils. Deixa també paralitzada la cooperació en mesures antidroga, un dels terrenys on com en medi ambient el diàleg bilateral havia donat fruits, així com en la lluita contra el crim transnacional, en la repatriació de migrants indocumentats i en l’assistència en investigacions penals.

La ruptura d’aquestes línies de col·laboració és l’últim maldecap per als EUA i per a Biden en la seva relació amb la Xina. En privat i mitjançant assessors el mandatari va intentar convèncer Pelosi que no fes el viatge, advertint-la especialment del moment particularment delicat en què arribava. Xi Jinping s’enfronta al congrés del Partit Comunista en què amb la seva reelecció fonamentarà el seu poder i necessita la línia dura amb Taiwan per alleujar les crítiques internes sobre altres temes com l’economia o la pandèmia.

Biden també va qüestionar que el viatge fos oportú en públic i ho va fer amb referències als dubtes mostrats pels militars nord-americans, un missatge de discrepàncies internes que va contrastar amb la veu a l’uníson des de la Xina de denúncia i indignació davant del viatge de Pelosi.

Finalment, el demòcrata es va veure forçat a defensar l’autonomia de la líder del legislatiu i s’ha vist també obligat ara a posar tot el pes de la seva Administració en la denúncia de la resposta de la Xina. Ha buscat el suport d’aliats, que va aconseguir amb el comunicat dels ministres d’Afers Estrangers del G7, que van urgir la Xina a «no canviar unilateralment per la força l’statu quo a la regió i resoldre diferències per mitjans pacífics».

Ahir, el seu secretari d’Estat, Anthony Blinken, denunciava a Cambodja que «la Xina ha optat per fer servir la visita de Pelosi com a pretext per incrementar la seva activitat militar provocadora a l’Estret de Taiwan i els voltants. No hi ha justificació per a aquesta resposta militar, extrema, desproporcionada i d’escalada», va manifestar el cap de la diplomàcia nord-americana.

Washington insisteix que tampoc no ha canviat l’statu quo, que manté la seva política d’«una sola Xina» i «l’ambigüitat estratègica» amb Taiwan. Però un dels problemes per a Biden és que aquesta crisi provocada pel viatge de Pelosi arriba a l’estela d’una degeneració de les relacions entre Washington i Pequín de la qual advertien per endavant alguns experts. Segons altres, els EUA enfronten a més el problema d’haver «sobremilitaritzat» la qüestió de la Xina davant l’absència de plans econòmics específics i altres adverteixen que s’han estancat tant les idees diplomàtiques com l’adaptació militar dels EUA davant de la progressió de la Xina.