Ha sigut una dura travessia de 18 mesos. En aquest llarg viatge, que fins fa poc semblava destinat al fracàs, s’han perdut alguns dels tresors que haurien assentat als Estats Units l’ampliació més gran en dècades de l’Estat del benestar. El barco, que van estar a punt d’enfonsar no només el bloqueig republicà sinó especialment l’oposició de dos senadors demòcrates, Joe Manchin i Kyrsten Sinema, es disposa ara a arribar a port. I el president, Joe Biden, té pràcticament garantida en els pròxims dies una victòria legislativa que deixarà èxits històrics en la lluita contra l’emergència climàtica, en sanitat i en matèria fiscal.

Es tracta d’un triomf que pot ser crucial per al mandatari, amb els índexs de popularitat per terra, però que podrà apuntar a la seva capacitat d’aconseguir fer avançar legislació fins i tot amb un control precari del Congrés. I pot ser també important per als demòcrates de cara a les eleccions legislatives de novembre, en les quals està en joc el seu control de les Cambres.

El procés

La proposta de llei de reducció de la inflació, una norma molt menys ambiciosa que el paquet Build Back Better de tres bilions de dòlars amb què Biden va plantejar inicialment la seva revolució social, va rebre llum verda al Senat diumenge. Ho va fer dies després que Manchin i Sinema accedissin a recolzar la proposició després d’imposar alguns canvis i després, també, que s’incloguessin restriccions per poder votar-la a través de l’anomenat procés de reconciliació, que permet l’aprovació de normes amb una majoria simple sempre que les provisions només afectin qüestions pressupostàries federals.

L’anhelat 51-50 es va assolir amb el definitiu vot de la vicepresidenta, Kamala Harris, després d’una sessió maratoniana de debat i votació d’esmenes que es va prolongar tota la nit de dissabte. I divendres es votarà a la Cambra de Representants, on el control demòcrata dona gairebé per segur que la norma serà aprovada.

Només restarà llavors que hi estampi la seva firma Biden, que ja diumenge va emetre un comunicat de celebració. «Em vaig presentar a president prometent fer que el Govern treballi de nou per a les famílies treballadores i això és el que aquesta llei fa. Punt», va declarar.

Clima, sanitat i impostos

La proposta planteja mobilitzar uns 430.000 milions de dòlars en la pròxima dècada. Abans de les alteracions al text el cap de setmana s’havia calculat que generaria uns 740.000 milions en ingressos, amb una potencial reducció de 300.000 milions en el dèficit.

Inclou una inversió sense precedents de més de 370.000 milions destinats a combatre el canvi climàtic. La major part (260.000 milions) es destina a subsidis fiscals que incentiven les energies netes. I s’ha calculat que tot ajudarà els EUA a retallar per al 2030 un 40% les seves emissions respecte als índexs del 2005, i acostarà Biden a la seva promesa d’una reducció d’entre el 50% i el 52% de la qual recentment el va allunyar el Tribunal Suprem.

La proposta de llei inclou també els canvis més significatius en el sistema sanitari públic des que es va aprovar la reforma sanitària de Barack Obama. Per primera vegada en la història, Medicare, el sistema per a majors de 65 anys, podrà negociar directament el preu dels medicaments (tot i que començarà modestament per només 10 fàrmacs). La gent gran, a més, veurà establert en 2.000 dòlars el límit del que poden haver de pagar de la seva pròpia butxaca per a medicines. A més, per tres anys s’estenen els subsidis perquè puguin assegurar-se a través d’Obamacare les persones d’ingressos baixos i mitjans.

La mesura fiscal més significativa és l’establiment d’un impost mínim del 15% a les corporacions que tenen beneficis de més de 1.000 milions de dòlars anuals i que havien estat utilitzant maniobres fiscals per eludir les taxes federals, tot i que per aconseguir el vot de Sinema s’han exclòs empreses en mans de firmes de capital risc. També s’estableix un impost de l’1% per recompra d’accions i es reforça la inversió en Hisenda perquè pugui ser més estricta.

Crítiques

Per aconseguir la llum verda a la proposta de llei, que malgrat el seu títol no s’espera que tingui efectes immediats en la inflació, especialment perquè algunes provisions trigaran anys a començar a aplicar-se, els demòcrates han hagut d’abandonar mesures ambicioses que inicialment va plantejar Biden com la universalització de les escoles bressol, l’establiment de baixes pagades per maternitat o l’eliminació de retallades fiscals aprovades per Donald Trump. Per això veus progressistes com la de Bernie Sanders han qüestionat i criticat la proposta de llei (tot i que el senador de Vermont, que l’ha titllat d’«un pas endavant molt modest», va acabar votant a favor).

Els republicans, per la seva banda, han atacat la norma com a «partidista», han denunciat que no contribuirà a reduir la inflació i asseguren que pujarà els impostos als ciutadans corrents, un punt que va rebutjar Biden en el seu comunicat recordant que «no apuja els impostos als qui guanyen menys de 400.000 dòlars a l’any, ni un centau».