Cels en calma a Gaza i Israel. Després de tres jornades d’intensos bombardejos sobre l’enclavament palestí, la Jihad Islàmica i Israel van acordar un alto el foc gràcies a la mediació d’Egipte. L’acord posa fi a 72 hores intenses on la mort, la desolació i el perill van tornar a condemnar els habitants de l’enclavament. L’última ofensiva israeliana sobre Gaza ha causat la mort a 41 palestins, 15 dels quals eren nens.
Khalil Abu Hamad n’ha estat un. Khalil va ser un nadó molt desitjat. Després de gairebé tres lustres de matrimoni i repetits intents d’embaràs, els seus pares, pletòrics, van donar la benvinguda a aquest nen fa 17 anys. Ahir la seva mare abraçava la seva cara inerta mentre lamentava la seva cruel pèrdua. La destrucció s’ha tornat a estendre pels racons de Gaza mentre 311 persones es recuperen en malparats hospitals de les ferides de la violència israeliana.
El terror ha tornat a dominar les vides de les 2,3 milions de persones que viuen tancades a la bloquejada franja. Els cels a la riba del Mediterrani han estat ocupats per bombardejos israelians i coets palestins. Durant més de 48 hores, les bombes han caigut sobre l’enclavament ja assetjat. El nou primer ministre d’Israel, l’interí Iair Lapid, s’apunta així un nou gol en la campanya electoral a només tres mesos dels comicis. Tot i que la sobtada escalada de violència provocada pels atacs israelians ha «neutralitzat» part de la cúpula de la Jihad Islàmica, l’escenari de destrucció i desolació en què s’ha tornat a convertir Gaza parla per ell mateix.
Malgrat l’arribada de l’alto el foc, molts s’atreveixen a criticar les accions de l’executiu liderat ara per Lapid. L’ofensiva irromp en plena crisi política a Israel, amb el país preparant-se per a les cinquenes eleccions en menys de quatre anys. Durant dos dies, els israelians de la frontera i també de Jerusalem i Tel Aviv han hagut de córrer als refugis antiaeris per protegir-se dels coets de la Jihad Islàmica. Mentre esperaven que els cels tornessin a callar, molts es preguntaven què és el que ha portat el seu país un altre cop a una imminent guerra.
No és cap novetat que les ofensives coincideixin amb moments de precampanya electoral. En aquest cas, l’expresentador de televisió i ara mandatari Lapid es prepara per revalidar el càrrec com a primer ministre. La seva inexperiència en seguretat és ben coneguda entre la societat israeliana. Per això podria haver fet coincidir aquesta escalada de violència amb el crític moment polític actual per posicionar-se com un home fort, capaç de defensar Israel, com feia el seu rival, Benjamin Netanyahu.
Sense infraestructures
Mentrestant, els palestins pateixen novament. Els edificis residencials han estat bombardejats, les infraestructures estan en ruïnes i el fantasma d’una altra guerra sobre un territori mil vegades castigat desespera la població. No han passat ni 15 mesos des de la darrera guerra entre Israel i Hamàs. El maig del 2021, uns 265 palestins van ser assassinats pels bombardejos israelians; a l’altra banda de la frontera, van morir 13 persones. Aquesta vegada, els habitants de Gaza han vist enfonsar-se tot allò que van aconseguir reconstruir.
Un altre cop la vida diària a la Franja s’ha paralitzat. Desenes de persones intentaven treure homes, dones i nens de sota les ruïnes per portar-los corrent a l’hospital. Per la seva banda, l’única central elèctrica de l’enclavament va tancar dissabte per la falta de combustible després que Israel tanqués les frontereres. El Ministeri de Salut de Gaza va advertir del risc de suspendre serveis vitals d’aquí a72 hores com a resultat de la manca d’electricitat. La setmana passada els palestins amb prou feines tenien 10 hores de llum al dia. Ara, només són quatre.
També la zona fronterera d’Erez, que connecta Israel amb Gaza i que està tancada des de principis de la setmana passada, ha estat danyada per un morter palestí. Aquest espai facilita el pas diari de milers d’habitants de l’enclavament que treballen a Israel. No s’han registrat víctimes. Segons l’Exèrcit hebreu, els grups palestins han disparat més de 935 coets cap a Israel des de divendres.
