L’últim terratrèmol de la política dels Estats Units torna tenir en el seu epicentre Donald Trump. Com sol passar quan ell hi està involucrat, està sacsejant les plaques tectòniques del país. I en menys de 24 hores des que es va iniciar ha apuntalat l’exmandatari com a potencial candidat presidencial el 2024 i com a figura de més pes en el Partit Republicà, ha tornat a fer esclatar la radical polarització a només tres mesos de les eleccions legislatives i ha donat ales a l’extrema dreta per agitar un còctel de tensió política i social que, com va recordar l’assalt al Capitoli, és als EUA altament inestable i explosiu.

Dilluns, en una acció per a la qual els historiadors no troben precedents i que representa una escalada en el setge d’investigacions que planen sobre Trump, agents de l’Oficina Federal d’Investigacions (FBI per les seves sigles en anglès) van registrar durant hores amb una autorització judicial la residència de l’expresident a Mar-a-Lago, el seu club privat a Palm Beach, a Florida.

Ús de documents

Tot i que el silenci oficial de l’Oficina Federal d’Investigacions i del Departament de Justícia sobre aquest registre impedeix de moment saber amb certesa què es buscava i què es van emportar els agents, l’operació està vinculada a l’ús irregular que Trump va fer de documents oficials, segons fonts familiaritzades amb la investigació citades per la premsa nord-americana.

Concretament, en el centre de les indagacions hi ha 15 caixes que contenien alguns documents classificats i que Trump es va emportar de la Casa Blanca a Mar-a-Lago. Els Arxius Nacionals, l’agència a la qual els hauria d’haver entregat si hagués seguit la llei de registres presidencials, només les van aconseguir després de mesos de negociacions el gener d’aquest any i sota la pressió de buscar-les mitjançant accions legals.

Trump podria no haver entregat tots els materials que devia. Almenys a això apunten diverses informacions, que expliquen que al juny agents federals van visitar Mar-a-Lago per parlar dels materials oficials. Segons una font de FoxNews, després d’aquella reunió l’FBI i Justícia van sentir que s’erosionava la cooperació de Trump i el seu equip.

Trump, irat

Sigui com sigui, i amb conseqüències judicials i polítiques per a Trump encara desconegudes, el registre va arribar dilluns. I malgrat els interrogants encara oberts sobre l’objectiu de Justícia, el terratrèmol va començar.

El mateix Trump va informar de l’operació en un comunicat en el qual va parlar de «batuda» i de «violació de domicili» i en el qual va emmarcar el registre com a part de la persecució política de la qual es diu víctima des d’abans fins i tot d’arribar a la presidència. «És una agressió que només podria passar en països del tercer món», va dir. «Lamentablement els EUA s’han convertit en un d’aquests països, corrupte a un nivell mai vist».

L’exmandatari també va assegurar que el succeït havia sigut orquestrat pels «demòcrates de l’esquerra radical» per frenar-lo com a candidat el 2024 i també per frenar els republicans en les legislatives.

Les seves denúncies van tenir un ressò immediat en altres polítics republicans, incloent potencials candidats presidencials que es beneficiarien si Trump no pogués presentar-se de nou a la presidència, i en mitjans conservadors. I la dreta no ha cessat des del primer minut després del registre de l’FBI de repetir consignes acusant els demòcrates d’«haver convertit el Departament de Justícia i l’FBI en una arma polititzada».

Són acusacions que, com han remarcat molts crítics de Trump, contrasten amb la mateixa politització que durant el seu mandat ell va fer del Departament de Justícia, que segons ha testificat William Barr, el seu fiscal general, va intentar involucrar en el seu intent de revertir els resultats de les eleccions presidencials que va perdre davant Joe Biden. I xoquen també amb les múltiples crides que ell va realitzar des de la seva primera candidatura perquè s’investigués (com es va fer) la demòcrata Hillary Clinton per utilitzar un servidor privat de correu electrònic quan era secretària d’Estat.

Biden no en va ser informat

Des de la Casa Blanca s’ha negat des del primer moment que hi hagués constància de l’acció que anava a emprendre l’FBI. I aquest dimarts la portaveu de Biden, Karine Jean-Pierre, ha assegurat que el president no va ser informat per endavant. «El Departament de Justícia porta a terme investigacions de forma independent i els deixem qualsevol assumpte relacionat amb l’aplicació de la llei», ha dit la secretària de Prensa, que ha descartat com a «inapropiat» fer més comentaris sobre l’operació i ha rebutjat valorar les seves implicacions polítiques.

Les tindrà, en qualsevol cas. Els republicans s’han unit en les seves crítiques al registre. Han començat a utilitzar-lo en els seus missatges de recaptació de fons i amb la clara esperança que, com va passar amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l’avortament, que ha mobilitzat els progressistes, serveixi per mobilitzar conservadors de cara a novembre.

Més problemàtic encara és que l’extrema dreta, política i mediàtica, està mostrant alguna cosa més que fúria i indignació. I influents figures i mitjans radicals parlen des de dilluns de «guerra» o «guerra civil».