Taiwan ha acabat aquest matí la seva segona i última jornada de maniobres militars amb la indissimulada voluntat que la tempesta amainés. El llançament d’obusos a les aigües del septentrional comtat de Pingtung amb prou feines es va allargar durant una hora i les autoritats es van esforçar després a empetitir la seva rellevància. No buscaven respondre a la Xina sinó confirmar que l’artilleria seguia en bon estat, va aclarir Lou Woei-jye, portaveu castrense.

Convenia deixar les aigües tranquil·les després que la Xina hagués cancel·lat el dia anterior les seves elefantíaques maniobres militars. L’Exèrcit d’Alliberament Popular va al·legar que ja havia completat amb èxit les missions previstes i provat l’eficàcia de les seves tropes així que a partir d’ara es limitarà a fiscalitzar l’estret amb patrulles regulars. No hi ha precedents d’aquelles maniobres en una zona, l’estret de Formosa, on no han escassejat. Van incloure el llançament de míssils, la demarcació de sis zones d’exercicis que van provocar un bloqueig de facto sobre l’illa i es van projectar més enllà dels quatre dies previstos. Les aigües han recuperat l’assossec, els vols surten i arriben de nou i no hi ha més salves que les dialèctiques.

Llibre blanc sobre Taiwan

Taipei ha reiterat el seu rebuig de la fórmula d’«un país, dos sistemes» que havia inclòs la vigília Xina al seu nou llibre blanc sobre l’illa i va repetir que Taiwan serà el que els taiwanesos vulguin. Ni l’oferta xinesa ni el rebuig taiwanès permeten la sorpresa. Deng Xiaoping, el brillant arquitecte de les reformes, va idear aquella fórmula per a l’illa però va acabar implantada a Hong Kong, on va protegir les llibertats durant dues dècades fins que les protestes massives van rebentar les seves costures. La fórmula està tan cremada que ni tan sols el Kuomintang, el partit més afí al continent, vol saber d’ella a Taiwan.

El nou llibre blanc sobre Taiwan substitueix el de vint anys enrere i conté paràgrafs amistosos com el que al·ludeix a la creació d’«un ampli espai per a la reunificació pacífica». Planteja dos escenaris oposats. En un, Taiwan disfrutarà de seguretat i dignitat sota el paraigua xinès; en l’altre, patirà la tolerància zero cap a les activitats separatistes. «La Xina no renunciarà a l’ús de la força i es reserva l’opció de prendre totes les mesures necessàries», amenaça. «Només ens veurem forçats a aquestes dràstiques mesures per respondre a la provocació d’elements separatistes o de forces externes que creuen les nostres línies vermelles», afegeix.

«Un país dos sistemes»

El document insisteix a mantenir la quimèrica fórmula d’«un país, dos sistemes» i, com a símptomes de la tensió recent, ha podat velles garanties. No hi ha rastre del compromís del govern central a no desplegar personal administratiu ni militar a l’illa ni a debatre qualsevol assumpte sempre que es respecti el principi d’una sola Xina. Tampoc promet més autonomia de l’atorgada a Hong Kong i només contempla per a l’illa vincles comercials i culturals amb altres països.

El llibre blanc contempla un horitzó de reunificació que sembla avui tan llunyà com abans del viatge de la congressista Nancy Pelosi. Ni l’absorció pacífica, que pretén Pequín, ni la invasió militar, que tem Occident, són probables.