Diari de Girona

Diari de Girona

Trump rebutja contestar les preguntes de la fiscalia de Nova York

El magnat nord-americà s’enfronta a un escrutini judicial i legislatiu sense precedents

Donald Trump sortint de la Trump Tower dos dies després de l’escorcoll de l’FBI a la seva residència de Florida. | REUTERS

L’expresident dels Estats Units, Donald Trump, es va negar ahir a contestar les preguntes de l’oficina de la fiscal general de Nova York, Letitia James, que va interrogar ahir el republicà sota jurament, com a part d’una investigació civil sobre potencials irregularitats financeres i fiscals a la seva empresa, l’Organització Trump.

En un comunicat difós a través de la seva xarxa social Truth quan ja havia començat l’interrogatori, Trump va justificar la seva decisió d’acollir-se a la Cinquena Esmena, que protegeix contra la incriminació d’un mateix. En aquest missatge va insistir en la seva denúncia, sense proves, que el cas forma part d’una «caça de bruixes sense fonament i políticament motivada», un argument que la justícia va rebutjar repetidament a mesura que ell va estar intentant que es posés fi a les indagacions de James.

A la vigília, en un altre comunicat també a Truth, Trump havia acusat la fiscal, una dona demòcrata negra, de motivacions «racistes», i havia vinculat aquest cas amb el registre de casa seva a Mar-a-Lago aquest dilluns per part de l’FBI, com a part d’una investigació centrada en el maneig de documents oficials. «La meva gran companyia i jo mateix estem sent atacats des de tots els fronts. República bananera!», va dir.

La històrica acció de l’FBI dilluns registrant la residència d’un expresident dels Estats Units forma part d’una de les investigacions que tenen al centre Donald Trump. Està lluny de ser l’única. El republicà s’enfronta a un escrutini legal i legislatiu sense precedents, amb una panòplia de causes obertes. Aquestes són les principals:

Investigació penal del 6 de gener

El Departament de Justícia ha establert un gran jurat federal a Washington que investiga els esforços que Trump i el seu cercle pròxim van lliurar per tractar de revertir el resultat de les eleccions presidencials del 2020, incloent-hi mitjançant l’intent de nomenament d’electors falsos i amb pressions a autoritats electorals estatals, al mateix Departament de Justícia i al llavors vicepresident, Mike Pence.

Investigació al Congrés del 6 de gener

L’assalt al Capitoli i la suposada conspiració de Trump per mirar de mantenir-se en el poder és també objecte de les indagacions del comitè especial establert al Congrés. Tot i que aquest grup no té autoritat per imputar l’expresident, sí que pot remetre al Departament de Justícia les seves troballes, com la presentada el juny en què van acusar Trump i els republicans d’haver utilitzat la «gran mentida» per recaptar fons que es van desviar.

Tant en aquest cas com en la investigació penal el fiscal general dels EUA, Merrick Garland, ha sigut qüestionat per molts crítics de Trump pel que consideren que és una cautela excessiva, però nombrosos experts legals entenen que el responsable de Justícia vagi amb peus de plom. Si presenta càrrecs ha de poder provar que Trump va actuar amb intenció corrupta. I és en territori no explorat: cap expresident ha sigut formalment imputat amb un delicte en la història dels EUA.

Ingerència a Geòrgia

La fiscal de districte del comtat de Fulton, a Geòrgia, va reunir al maig un gran jurat que ha d’assistir en la investigació de les accions de l’expresident pressionant autoritats de l’estat per revertir els resultats allà. En el punt de mira està, per exemple, la trucada que Trump va realitzar al secretari d’estat, Brad Raffensperger, apressant-lo a «trobar» els 11.780 vots que el convertirien en guanyador davant Biden, però també s’investiguen altres pressions a autoritats locals.

Pràctiques empresarials

Tant la fiscalia del Districte de Manhattan com la fiscal general de l’estat de Nova York han posat en el punt de mira de les seves indagacions pràctiques empresarials de Trump i la seva organització. En el primer cas es tracta d’una investigació penal, a què s’ha afegit la fiscalia estatal, que també en té oberta una de civil.

En el centre de les dues causes hi ha les sospites que Trump va inflar el valor de les seves propietats per rebre préstecs mentre els infravalorava per aconseguir beneficis fiscals. El juliol de l’any passat un gran jurat ja va donar a la fiscalia del districte de Manhattan els primers càrrecs penals contra l’Organització Trump i el seu conseller financer, Allen Weisselberg.

Els comptes de Trump també estan en el punt de mira d’un comitè del Congrés, que aquest mateix dimarts aconseguia que un tribunal d’apel·lacions ratifiqués la decisió judicial d’una altra cort i obligués l’expresident a entregar-los les declaracions d’impostos i auditories que fins ara, i malgrat a aquests dictàmens de la justícia, s’ha negat a facilitar.

El maneig d’informació i documents

El registre de dilluns aparentment forma part d’una investigació del Departament de Justícia no vinculada al 6 de gener i la trama electoral sinó al maneig d’informació classificada. Un comitè de la Cambra de Representants també estudia les possibles irregularitats comeses per Trump al destruir o emportar-se amb ell en abandonar la Casa Blanca documents i altres registres que la llei de registres presidencials l’obligava a preservar i entregar als Arxius Nacionals.

Compartir l'article

stats