Diari de Girona

Diari de Girona

L’Àrtic s’escalfa quatre vegades més ràpid que la resta del món

Un nou estudi apunta que la temperatura de l’oceà Àrtic ha augmentat a un ritme de 0,75 graus per dècada durant els últims 40 anys

Una zona de Groenlàndia, en una imatge d’arxiu. | EUROPA PRESS

Molt s’ha parlat sobre com l’escalfament global ha elevat la temperatura mitjana del planeta en tan sols un segle. Els registres històrics mostren que el món en el qual vivim ara és, de mitjana, un grau més calent que el món preindustrial. Però aquest augment d’un grau de la temperatura global no es reflecteix de la mateixa manera en tots els racons del planeta. El pol Nord, per exemple, destaca com un dels punts vermells de l’escalfament global. Segons apunta un nou estudi publicat aquest dijous a la revista científica ‘Communications Earth & Environment’, la zona de l’Àrtic s’està escalfant gairebé quatre vegades més ràpid que la resta del món. Això el converteix en la zona més afectada del planeta per la pujada dels termòmetres.

Els registres històrics revelen que, entre 1979 i 2021, l’oceà Àrtic es va escalfar a un ritme de 0,75 graus per dècada. Això equival a un augment de les temperatures gairebé quatre vegades més intens que la mitjana global. Fins i tot en aquesta regió gelada situada al nord del planeta s’observen zones més afectades que d’altres per l’augment de les temperatures. A la regió euroasiàtica, a prop dels arxipèlags de Svalbard i Nova Terra, s’observa que els termòmetres s’han elevat fins a 1,25 graus per dècada durant els últims quaranta anys. L’equivalent a set vegades més que en la mitjana global.

Pèrdua de gel marí

Segons argumenta l’equip d’investigadors que ha liderat aquesta anàlisi, en un futur, l’escalfament de l’Àrtic podria intensificar-se encara més per la pèrdua de gel marí. En les últimes tres dècades, s’estima que la capa de gel marí que s’estén pel pol Nord del planeta ha experimentat una disminució sense precedents i s’ha reduït a dos terços del seu volum total. La pèrdua d’aquesta superfície gelada i el desglaç de les glaceres, la neu i el permafrost contribueix, al seu torn, a accelerar l’escalfament a la regió (un fenomen conegut com a amplificació àrtica).

En aquests moments, com mostren els registres satel·litaris de les últimes quatre dècades, el moment en què l’Àrtic més pateix la seva particular «calor extrema» és durant el final de la tardor i al principi de l’hivern. És just en aquest període quan el gel marí arriba als seus mínims i això, al seu torn, provoca que l’oceà alliberi més calor a l’atmosfera. Aquest mateix fenomen també ocorre a l’estiu, tot i que en aquesta temporada no s’observen tantes variacions de temperatura.

Segons constata l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, en l’última dècada, l’extensió anual del gel àrtic va arribar al seu nivell més baix des d’almenys 1850.

Compartir l'article

stats