El Kremlin ja escalfa motors per annexionar-se en un futur proper els territoris acabats de conquistar a Ucraïna. Els mitjans russos es fan ressò en les últimes setmanes de testimonis de persones que voldrien votar en eventuals consultes d'incorporació a la Federació Russa, que en cap cas gaudirien de reconeixement de la comunitat internacional. Aquest dimecres, Gazeta.ru, un diari oficialista, ha difós estadístiques de la suposada intenció de vot a la regió ucraïnesa de Zaporiyia, gran part del territori del qual es troba sota control de les forces russes. Segons aquesta publicació, el 82% dels participants a la votació recolzarien la integració del territori al país euroasiàtic.
I no serien els únics. El Govern rus russa planeja celebrar altres consultes similars a regions ocupades com Jersón o Mariúpol. D’acord amb els mitjans anglosaxons, és a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk, controlades per afins al Kremlin des del 2014, on el procés està més avançat. El recent nomenament de quatre ministres russos al Govern de la República Popular de Donetsk (RPD) constitueix la indicació més clara sobre això. El fitxatge rus més rellevant és el d'Economia, Dmitri Shmelev, que controlarà tot el flux de diners que arribarà per a la reconstrucció des de Moscou.
Dimitri Pushilín, president d’aquest pseudoestat sense reconeixement internacional, ha justificat la mesura emfatitzant «la necessitat d’una transició més ràpida a l’esfera legal russa i al model d’administració russa». (La incorporació) «requereix noves competències dels mandataris; per això hem portat gestors russos per liderar alguns ministeris», ha subratllat. Altres carteres destinades a convidats russos són la d’Educació, Sanitat i Energia. Tots ells van ocupar càrrecs semblants a nivell regional als seus respectius territoris natals a l’altra banda de la frontera.
Funcionariat
Així mateix, hi ha un funcionariat procedent del país veí que ja està treballant sobre el terreny a les autoproclamades repúbliques populars. L’exministre d’Exteriors prorus de Donetsk, Mikhaïl Kofman, ha arribat a afirmar que es podria celebrar la votació al setembre, «un cop alliberats tots els territoris de la RPD».
Atès l’intens procés de russificació que han experimentat els dos territoris en els darrers anys, l’annexió de Donetsk i Luhansk no constituirà cap desafiament burocràtic per a Moscou. Ja hi ha un ampli sector de ciutadans d’aquestes regions que compten amb passaports russos, avui dia prop de 630.000. Segons Fabian Burkhardt, investigador principal a l’Institut Leibniz per a Estudis d’Europa de l’Est i Sud-est, la «passaportització» ja suggeria que «els líders de les repúbliques populars voldrien en algun moment convertir els seus territoris en part de Rússia».
Aquest escenari recorda el que ha passat a la península de Crimea abans de ser incorporada a Rússia en un referèndum sense legitimitat als ulls de la comunitat internacional. El 2014, després de l’Euromaidan i la invasió dels anomenats homenets verds (en realitat soldats russos sense identificació que van prendre el control dels punts neuràlgics del territori), la península va declarar la seva independència l’11 de març d’aquell any. Sis dies després, aquest nou país va votar per unir-se a Rússia, fet que va ser celebrat a Moscou amb el crit de «Krim nash» (»Crimea és nostra»).
Més enllà d’Ucraïna
Enfrontat amb Occident en una disputa sense aspectes de normalitzar-se mentre Vladímir Putin romangui al poder, el Kremlin està mirant fins i tot més enllà d’Ucraïna. El maig passat, Anatoly Bibilov, el president de l’autoproclamat estat d’Ossètia del Sud, territori considerat per la majoria de països com a part integrant de Geòrgia, va anunciar la voluntat de celebrar un referèndum per «ajuntar-se amb els seus germans del Nord», en referència a la república d’Ossètia del Nord, una divisió administrativa de la Federació Russa.
Des de Tbilisi, capital de Geòrgia, aquesta iniciativa ha rebut una condemna potent, amb el primer ministre, Irakli Garibashvili, advertint que el seu Govern no reconeixeria el resultat de cap referèndum celebrat sota aquestes condicions. Després de perdre Bibilov les eleccions surosetas, Alan Gaglóiev, el nou president, va suspendre la consulta. I encara que ell també és partidari que la minúscula república formi part de Rússia, va argumentar la decisió en la necessitat d’ajustar el mecanisme amb Moscou i amb el calendari.
Abkhàzia també és un estat no reconegut per la comunitat internacional, encara que des que es va autoproclamar com a país independent va reafirmar la voluntat de seguir el seu propi camí, malgrat el cordó umbilical que l’uneix a Rússia. L’exministre d’Exteriors abkhazi, Viacheslav Chirikba, ha augurat, en conversa amb El Periódico, el mateix grup editorial que Diari de Girona, que el territori mantindrà la seva «independència», malgrat que el destí d’aquest pseudoestat està vinculat irremissiblement al germà gran rus: un 90% de les exportacions dirigeixen a Rússia, mentre que el 99% de la inversió estrangera procedeix del veí del nord.
Moldàvia, una altra república exsoviètica, pateix un problema similar amb Transnistria, una estreta franja de territori que ha estat batejada com «l’últim reducte de la Unió Soviètica». Aquest petit territori a l’est del riu Dnièster de mig milió d’habitants traspua parafernàlia soviètica per tots els seus porus malgrat haver transitat oficialment cap a capitalisme, i es troba completament subordinat a Moscou. Polítics de la regió havien parlat de la seva voluntat de «tornar a Rússia», però la viabilitat d’un enclavament tan lluny de Rússia era petita. Ara que el país més gran del món pot créixer a costa d’Ucraïna, la situació canvia.
