Fa uns mesos, una noia universitària afganesa va sortir sola al carrer a Kabul. Tot i les restriccions dels talibans en educació a dones, ella ho tenia clar: continuaria estudiant. Però els talibans, en veure-la a la ciutat, la van detenir. Se la van emportar a comissaria. El seu error: sortir sola al carrer. Segons les lleis talibanes, una dona mai no pot sortir de casa sola o acompanyada d’un home que no sigui el seu marit, pare o germà gran. Segons el Codi Penal talibà, fer-ho constitueix un crim de «corrupció moral».
«Em van començar a aplicar descàrregues elèctriques. A l’esquena, a la cara, al coll... a qualsevol lloc que poguessin. Em deien prostituta. Un em va apuntar amb una pistola i em va dir: ‘Et mataré, i ningú no serà capaç de trobar el teu cadàver’», va explicar aquesta dona a l’oenagé Amnistia Internacional.
«Per a una noia afganesa, anar a la presó és una sentència de mort. Un cop es passa aquesta porta, una ja està estigmatitzada, marcada. I aquesta marca no es pot esborrar», diu la noia.
Quan a l’agost de l’any passat, fa un any, els talibans van arribar al poder amb la conquesta de la capital de l’Afganistan, Kabul, els seus líders i portaveus es van omplir la boca de promeses: clamaven al món que el grup havia canviat, que no prendrien les mateixes mesures que a la dècada dels 90, que serien més permissius, que no perseguirien ningú i que permetrien a les dones i estudiants viure en llibertat al nou Afganistan que naixia.
El pas del temps, però, els va desmentir, i a mesura que passaven els mesos, a mesura que els talibans se sentien més segurs en el poder, les lleis draconianes d’abans van tornar. Una darrere l’altra. Per a les dones, prohibició de sortir al carrer sense un home de la família, prohibició d’estudiar a partir de primària, obligació de cobrir amb un vel el cos de cap a peus, prohibició de treballar en el sector públic (exceptuant infermeres i professores), prohibició de parlar -en persona o per internet- amb amics homes i un llarg etcètera al qual se suma, a més, un enorme augment de matrimonis forçats i infantils. També van ser imposades restriccions a homes, encara que molt més lleus.
«Crec que el gran error dels talibans és que no han estat capaços de passar de la lluita armada al Govern. Realment han fracassat a l’hora de tractar els afganesos amb dignitat. Un exemple és la prohibició de l’educació secundària per a les afganeses. És una qüestió purament ideològica. Els talibans posen excuses, parlen de problemes tècnics, com si els afganesos o la comunitat internacional s’ho creguessin. I a més, els talibans també han estat atacant la premsa. En contra de tot el que reporti la veritat. No accepten cap mena de crítica», explica Bilal Sarwary, un periodista afganès que es va exiliar l’agost del 2021, just després de l’ocupació talibana de Kabul.
Crisi econòmica
A la repressió, a més, se suma una crisi econòmica i humanitària sense comparació al món. Segons l’ONU, prop del 95% dels afganesos viuen per sota del llindar de la pobresa. El motiu és, sobretot, la retirada de la comunitat internacional de l’Afganistan amb l’arribada dels talibans, ja que el govern anterior de Kabul era totalment dependent de l’ajuda exterior. Ara, aquest ajut de l’exterior ha desaparegut.
A més, se sumen altres factors. «A més del col·lapse de l’economia, estem veient moltíssims desastres naturals, com el terratrèmol a Paktika, que va matar 1.000 persones, i les inundacions al sud del país. Això ha destruït completament les collites i els ramats d’una economia que no pot alimentar la seva pròpia gent», diu Sarwary, que es desespera: «Un se sent descoratjat per la gent de l’Afganistan».
«Fa poc hi va haver un brot de còlera a les províncies d’Oruzgan i Helmand. Vaig parlar amb un doctor d’aquí, i em va assegurar que no tenen res per tractar els pacients. Ni paracetamol», explica Sarwary, donant a entendre que això és un clar senyal de la poca connexió que hi ha entre el règim talibà i les altres capitals del món.
Govern no reconegut
Després de la conquesta de Kabul, moltes ambaixades van tornar a enviar equips a l’Afganistan, després d’un període de recés. Però han estat pocs els que han reconegut el nou Govern del país centreasiàtic. Cosa que, per a aquest periodista, és una condemna a mort per als afganesos. «El reconeixement dels talibans ha de passar. Però perquè passi, és clar, els talibans han de canviar les polítiques. Han de tractar amb més dignitat els afganesos i sobretot les afganeses. Han de buscar una política de reconciliació. Però això no ha passat, ni sembla que passarà a curt termini», afirma.
