Abans del 8 d’agost als Estats Units hi va haver qui va veure, o va voler veure, certa erosió del pes de Donald Trump al Partit Republicà. Les demolidores sessions públiques del comitè especial del Congrés que investiga l’assalt al Capitoli havien fet una mica de efecte en la seva popularitat. En certs sondejos i segons l’anàlisi de diversos observadors i estrategs, part dels votants conservadors tenien una gana de canvi.
També van patir derrotes alguns dels candidats que l’expresident ha estat recolzant en primàries per a les eleccions legislatives del 8 de novembre. Cap d’aquestes derrotes va ser més significatives que la de Geòrgia, estat que serà vital per determinar el control del Senat i que era central per a l’impuls de Trump a la generalització de «la gran mentida» sobre l’inexistent frau electoral del 2020, que podria implicar i potencials i perillosos canvis a les autoritats a càrrec de les eleccions.
L’erosió, si n’hi va haver, va ser un miratge. Després del registre realitzat per l’FBI dilluns passat a la seva residència a Mar-a-Lago, Trump ha revalidat i fins i tot reforçat el seu domini del Grand Old Party. I com ha dit Sean Noble, un assessor polític republicà d’Arizona, un estat on els candidats recolzats per l’exmandatari han tingut triomfs rellevants, «estem en territori inexplorat amb un antic president tenint aquest nivell de control sobre el partit».
Suport polític i de votants
Tot i que l’operació del Departament de Justícia va estar autoritzada judicialment i, com s’ha demostrat, tenia base legal pels indicis de diversos delictes relacionats amb el maneig irregular de documents classificats, ha servit per rellançar Trump, tancat per altres investigacions civils, penals i polítiques. S’ha convertit en una eina útil i buscada de recaptació de fons. I malgrat que es comencen a palpar algunes fissures, lleugeres i en cap cas dels més alts estaments del partit, Trump ha aconseguit un tancament de files gairebé complet al voltant de la seva figura i del seu missatge, tan marcat per interessos personals com de costum però , si és possible, més incendiari.
Aquest tancament de files es palpa entre els votants més fidels. Una enquesta realitzada entre conservadors després del políticament espinós registre va elevar al 57% el nombre de votants en primàries que asseguraven que donarien suport a Trump davant una potencial candidatura presidencial el 2024, quatre punts més que al juliol. I ja uns dies abans de l’operació a Mar-a-Lago, al conclave conservador del CPAC, on el 99% dels assistents li van donar la seva aprovació, en una enquesta informal per veure quin candidat volen el 2024 Trump va obtenir el 69% dels vots, 10 punts més que a la reunió del febrer. Ron DeSantis, el governador de Florida que ara com ara és qui més ombra el fa com a potencial aspirant a la Casa Blanca, es quedava amb un 24%. «Trump és més popular que mai», assegurava el responsable de la votació.
El tancament de files també és polític. I precisament DeSantis va ser un dels potencials rivals de Trump que va parlar abans i amb més contundència contra el registre de l’FBI, cosa que també van fer altres gairebé assegurances aspirants a la Casa Blanca, des del senador Ted Cruz i l’exsecretari d’Estat Mike Pompeo fins a l’exvicepresident Mike Pence.
DeSantis llançava alguns dels mateixos missatges que han sortit des del registre de la boca o el tecleig a la xarxa social Truth del mateix Trump, entestat a parlar d’una «caça de bruixes políticament motivada» i que incideix en la seva visió apocalíptica i antigovernamental de EUA. Tant ells, com a mitjans conservadors, repeteixen ara descripcions del país com una «república bananera», i s’urgeix a oposar-se al «règim». S’ha demonitzat l’FBI i el Departament de Justícia. S’està arribant a fer comparacions amb l’Alemanya nazi o amb la Gestapo, s’amenaça amb investigacions i, en els casos més extrems de les veus més radicals, s’urgeix a treure el finançament a l’agència policial.
El registre, a més, s’està vinculant a altres elements polítics amb què els republicans pretenen fer campanya per a les legislatives, en què a més d’importants eleccions estatals es renova tota la Cambra de Representants i un terç del Senat.
