Atemorits en trobar-se rodejats per les flames a dins d’un tren parat i sense que ningú els hi dones indicacions del que havien de fer. Així de prop van viure el terror ahir els 48 passatgers que viatjaven en el tren València-Saragossa, els quals fruit del pànic i per «pur instint de supervivència», segons asseguren, van haver de baixar i abandonar el comboi corrents seguin les vies del tren per allunyar-se el màxim de l’incendi de Bejís que està arrasant l’Alto Palència.
«Va ser terrorífic, era l’infern, el tren estava rodejat per les flames, portàvem diversos minuts parats i no semblava que el tren anés a arrencar», relatava Paula, una jova valenciana de 28 anys que viatjava en el comboi i que va aconseguir escapar d’aquest mal sol sense lesions, però que va haver de ser atesa per taquicàrdia en el centre de salut de Viver, una vegada fora de perill.
Juntament amb ella, més d’una vintena de passatgers va optar per sortir corrents del tren per salvar les seves vides allunyant-se del foc. En el tren hi havia famílies amb nens petits, ancians i altres persones que no tenien possibilitat de córrer i que es van quedar esperant que el tren reprengués la marxa o a que tornessin al mateix al no saber molt bé què fer. Altres, els més joves, van recórrer uns quants kilòmetres fins a posar-se fora de perill.
«Hem sortit del tren, estem corrent, ... fugint del foc, ... però si us plau telefona al 112 o alguna cosa, ... que ens vingin a recollir a la carretera», és l’angoixant missatge que li va enviar Paula al seu nuvi demanant ajuda, en sentir-se abandonats a la seva sort atrapats enmig de l’incendi. La jove va estar corrent vint minuts, seguint les vies del tren, en direcció contrària al foc, fins que uns veïns la van recollir a ella i a una altra noia veïna de Saragossa, María, i les van portar al pavelló de Viver habilitat com a alberg per als desallotjats.
Els passatgers del tren València-Saragossa, que va sortir de la capital del Túria a les 16.22 hores d’ahir, critiquen que no es tallés la circulació ferroviària molt abans, sabent que el foc estava tan pròxim a les vies del tren al seu pas per Caudiel. Senten que hi ha hagut una total falta de coordinació entre Emergències i RENFE.
Va ser la mateixa maquinista del comboi la que va parar el tren pocs minuts després de les sis de la tarda quan aquest es dirigia cap a Barraques, després de passar Caudiel. Aquí van estar parats diversos minuts que se’ls van fer eterns. «Es veien flames de deu metres d’altura molt a prop del tren», relata Paula, que viatjava en el primer vagó i que ràpidament es va dirigir a la part de darrere per a estar el més lluny possible del foc.
La maquinista va sortir de la cabina i també va travessar tot el tren, tractant de tranquil·litzar als passatgers, dient-los que mantinguessin la calma, però sense arribar a donar més informació sobre el que estava passant o el que havien de fer.
«Aquí encara la gent no estava histèrica, va anar després quan ja es van veure escenes de pànic», recorda. Després de reprendre la marxa, i que el tren retrocedís tornant cap a l’estació de Caudiel, algú va accionar la palanca d’emergències i el comboi es va frenar de cop. Va ser llavors quan el pànic es va apoderar de bona part dels passatgers.
Alguns van trencar les finestres del tren i altres van exigir a la maquinista que els obrís la porta. Una vegada oberta, molts van sortir i van escapar corrent, alguns d’ells van resultar ferits, amb cremades de diversa consideració, tal com va avançar ahir Levante-EMV. Uns altres van tenir millor sort i van poder posar-se fora de perill. A alguns d’ells els anava recollint posteriorment el tren quan va reprendre la marxa, després de prop de mitja hora parat, i els va portar a l’estació de Caudiel, on van acudir els serveis d’emergències per a atendre els ferits.
«Hi havia nens corrent¡ i gent gran amb cremades i ferides greus», relata aquesta testimoni. Va haver-hi gent que en la seva fugida del terror de les flames es va orinar damunt i altres que van vomitar. «Era espantós, però no em penedeixo d’haver baixat del tren, no tenia pinta que arrenqués i el vent bufava cap a nosaltres», confessa Paula.
