2022 podria qualificar-se a Espanya com l'‘any de les sectes’. Des de l'1 de gener s'han registrat diversos incidents protagonitzats per “comunitats tancades, que promouen o aparenten promoure fins de caràcter espiritual, en les quals els mestres exerceixen un poder absolut sobre els adeptes”, que és com defineix les sectes la RAE.

Hi ha diversos casos mediàtics: el mes d'abril passat va caure la secta de La Chaparra. Una germanor destructiva radicada a Castelló. El seu líder extorquia, abusava i explotava als seus adeptes afirmant que ell era un enviat de Déu. Antonio G. L. va ser detingut en una operació especial de la Policia Nacional i va ser trobat mort a la seva cel·la el mes de maig.

Aquell mateix mes de maig, una notícia va sacsejar l'opinió pública: un nen de tres anys moria després de beure aigua oxigenada en una nau industrial de Corella (Navarra). Allí estava establerta la secta de les 12 Tribus, un grup religiós que porta establert a França des dels 90 i que ha incrementat el seu nombre d'adeptes al nostre país en els últims dos anys.

Poc abans, durant el mes de març, la Policia Nacional desmantellava una secta de nova creació i sense motivacions religioses. Es tracta d'IM Mastery Academy. Una secta disfressada d'acadèmia d'inversió que ensenyava presumptament als seus afiliats a operar amb criptomonedes, però que van acabar arruïnant a la gran majoria de les víctimes que es van unir a ells.

Criptomonedes? Sí, perquè les sectes han mutat. Han canviat la seva fisonomia, el seu missatge i fins i tot la manera de captar noves víctimes. “L'estereotip de guru religiós amb barba llarga que va vestit de blanc i dona missatges sobre Déu ha canviat substancialment. Ja queda lluny. Ara parlem d'organitzacions horitzontals en les quals hi ha polítics, acadèmics o empreses”, explica a El Periódico de España, del mateix grup editorial de Diari de Girona, Miguel Perlado, psicòleg clínic especialitzat en sectes i autor de nombrosos treballs sobre el tema.

Caçadors de ments

Els casos anteriorment citats són només alguns dels successos que s'han donat al nostre país enguany, a l'entorn dels grups sectaris. Tots tenen perfils molt diferents. I és que, després de la pandèmia, s'ha produït un repunt d'aquesta mena de grups coneguts pels experts com ‘caçadors de ments’. Grups amb estructura piramidal que capten incauts en moments de feblesa i s'acaben aprofitant d'ells fins a les últimes conseqüències.

Ara les sectes s'han allunyat dels estereotips. No són tan nombroses i ni tan sols fa falta que els seus membres coincideixin físicament en un espai. “Cada vegada és més difícil identificar-les. Perquè no hi ha un registre de sectes al nostre país des dels anys 80. Però també perquè ara, amb les xarxes socials, qualsevol grup de sis o set persones amb un compte a Telegram, per posar un exemple, ja tenen una plataforma per difondre els seus missatges de proselitisme i els seus rituals”, expliquen des de RedUne, una associació espanyola que porta gairebé 25 anys dedicant-se a la prevenció de xarxes sectàries.

És una de les característiques de la mutació d'aquests grups o grupuscles: es valen de les xarxes per poder arribar al màxim nombre possible de membres potencials. I com cada vegada és més difícil enredar algú amb promeses de salvació de la vida eterna o de càstigs divins, els captadors es recolzen en noves tendències com l'autoajuda, les pseudoteràpies, la tornada a la vida natural o fins i tot guanyar diners (les criptomonedes) com a reclam.

Això ha donat peu al fet que canviïn fins i tot els patrons de captació: "Cal destacar l'existència de nous mètodes quant al funcionament dels grups de caràcter sectari. Vivim en l'era digital, per la qual cosa l'activitat laboral, personal i social cada vegada es va desenvolupant més de manera virtual, no sent necessària la proximitat física per entaular un contacte molt estret amb altres persones", confirmen els especialistes en sectes destructives de la Policia Nacional.

Multinacionals de la salvació

“Són multinacionals de la salvació”, sentència el professor Miguel Perlado, que calcula que “el 0,911% de la població espanyola està o ha estat afectada per contacte amb sectes en algun moment de la seva vida”. Respecte al número d'aquestes associacions a Espanya, hi ha cert consens en parlar d'entre 250 o 300 grups reconeguts. Però totes les fonts coincideixen que “en no haver-hi un cens oficial, és gairebé impossible definir aquest número. Ara ens perdríem”, tal com expliquen des de RedUne.

“El resultat obtingut pot ser amb molta probabilitat erroni. Depenent de l'expert al qual es consulti, les xifres variaran perquè aplicarà diferents criteris. Això sumat al caràcter camaleònic d'aquests moviments, que tracten d'ocultar la seva veritable finalitat en activitats de tota mena com ioga, arts marcials, benestar, creixement personal o esoterisme, els permeten funcionar en grups privats, molt reduïts i en la intimitat d'aquests. Això fa molt difícil poder arribar a conèixer de la seva existència i parlar de xifres reals” afirmen els experts de Policia Nacional.

"La ciutadania, en general, no acostuma a contrastar ni les fonts ni la informació a la qual accedeix. Actualment, es troba vivint un moment de gran incertesa, pessimisme i, fins i tot, por. Això ens porta al fet que es pugui ser més permeable i vulnerable a missatges de salvació, creixement personal, autoajuda com els que en un primer moment presenten les sectes. Posem a les sectes a casa nostra a través d'internet", prossegueixen les fonts policials.

Onada postpandèmia

Coincideixen els experts que la pandèmia ha suposat un abans i un després en matèria de grups sectaris. El confinament i les restriccions han portat a molta gent a buscar nous entorns de vida. L'abandó de la ciutat per buscar el retir en paratges rurals i apartats de la societat han facilitat l'increment de gurus i entitats que proposen retirs espirituals, filosofies de vida que retrotreuen a èpoques pretèrites i plantejaments més pròxims a la naturalesa.

Afirma Miguel Perlado que "s'ha donat un canvi des de llavors. Aquestes noves sectes estan bolcades en l'àmbit parasanitari, dels guaridors i les pseudoteràpies. Van derivant cap a un discurs més verd per dir-ho d'alguna manera. Estan més orientats a entorns naturals i això s'ha vist reforçat pel tancament de la pandèmia".

Aquesta situació atípica i els seus problemes derivats ha fet que a molta gent li doni per "buscar solucions llampec per resoldre problemes personals o laborals. Això ens pot portar a no ser crítics ni racionals amb les ofertes que se'ns presenten i caure en braços de grups sense escrúpols que busquen satisfer interessos propis de tipus econòmic, de poder o d'una altra mena. Diguem que els miracles ocorren en comptades ocasions i, per descomptat, no s'aconsegueixen pagant ni estan a l'abast de qualsevol", expliquen des de la Policia Nacional.

Perill

Malgrat el nou 'embolcall', són perilloses aquestes sectes? Estima el professor Miguel Perlado que "almenys un 70% de les sectes identificades a Espanya tenen comportaments de risc físic i psíquic elevat". Un percentatge alt en el qual els líders "s'aprofiten de la vulnerabilitat, dilapiden fortunes. Es produeixen abusos sexuals i una part important de les víctimes són nens; la infància està desprotegida", agreguen des de RedUne.

El perill d'aquestes sectes destructives (com coneixen els experts a aquesta mena d'associacions que tracten de parasitar als seus adeptes) arriba mitjançant diverses eines, pensades per acabar anul·lant la voluntat del subjecte: "Exerceixen aïllament, control de la informació, de l'alimentació, de les hores de son... També, sovint, són sotmesos a una contínua activitat sense temps lliure. Aquest afebliment físic els portarà a un afebliment psicològic amb la consegüent pèrdua del sentit crític, fent-los vulnerables a l'ús de tècniques de persuasió de tipus emocional", resumeixen des del grup d'experts de la Policia Nacional.

A més, els especialistes policials creuen que el gran problema de la nova fisonomia de les sectes és que cada vegada són més indetectables, fins i tot per als professionals. "Moltes d'elles, en no transcendir d'un àmbit molt íntim i reduït, són difícils de detectar. De fet, les activitats proselitistes i de control en molts casos no requereixen la presència física sinó que es van desenvolupant de manera virtual. Aspecte potenciat si cap amb la situació d'aïllament imposat per la pandèmia".