Occident, amb els EUA i el Regne Unit al capdavant, mantenen intacte el seu compromís amb la defensa d’Ucraïna, mig any després del començament de la invasió russa, titllada a Moscou com una «operació especial» per «desnazificar» l’estat veí. En aquesta nova efemèrides de la contesa, l’amenaça més gran per a la seguretat del continent europeu en conjunt des del final de la Segona Guerra Mundial, els aliats han volgut enviar un potent missatge de solidaritat amb el Govern de Volodímir Zelenski, aprovant nous paquets d’ajuda financera i fent crides a incrementar els enviaments d’armes.
Coincidint amb l’aniversari amb el Dia de la Independència d’Ucraïna -una festivitat en què el país commemora la Declaració d’Independència aprovada el 1991 pel Soviet Suprem del país, pocs mesos abans de la desintegració soviètica- el president dels EUA, Joe Biden, va anunciar la concessió d’un paquet d’ajudes en armament valorat en 2.980 milions de dòlars, la xifra més elevada fins ara. Aprofitant l’ocasió per felicitar el poble ucraïnès per la festivitat, Biden va retre homenatge a una ciutadania «que ha inspirat el món amb la seva extraordinària valentia i dedicació per la llibertat». «EUA està compromès a ajudar el poble d’Ucraïna mentre continuï la lluita per defensar la seva sobirania», va reblar.
Tot i que el primer ministre britànic Boris Johnson estigui a punt d’abandonar el càrrec, va aprofitar l’ocasió per fer una nova visita a Kíev no anunciada prèviament, la tercera des de l’inici de les hostilitats, durant la qual va fer una crida a la comunitat internacional que acceleri els lliuraments d’armes. El mandatari va informar de l’enviament de milers de drones d’última generació i de projectils antitancs, i va destacar que el seu país mantindria fins al final el suport al país eslau. «El Regne Unit està i estarà amb vosaltres els pròxims dies i mesos; podeu guanyar i ho fareu», va proclamar el primer ministre britànic, flanquejat pel seu homòleg ucraïnès Zelenski.
Missió d’entrenament
Aprofitant una data tan assenyalada, des de Brussel·les, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va revelar que els Vint-i-set estan considerant actualment l’establiment d’una missió militar d’entrenament per a les Forces Armades del país eslau, una proposta que debatran al pròxim 29 i 30 d’agost en una cimera dels ministres de Defensa comunitaris que tindrà lloc a Praga. «Com a Unió Europea, hem d’examinar què podem fer per recolzar Ucraïna i elevar a Rússia els costos d’aquesta guerra», va declarar el diplomàtic espanyol.
Als diferents fronts de guerra, no es va registrar cap activitat bèl·lica més gran que l’habitual. Comandaments militars, com el comandant del Batalló d’Azov, Mkyta Nadtochii, van protagonitzar gestos de desafiament, en constatar que la nació ucraïnesa «s’ha fet més forta per donar una resposta devastadora i castigar per sempre els criminals».
