Els xilens es preparen per a dies de vertigen: el diumenge 4 de setembre hauran de decidir a través del vot la sort d’una constitució que va sorgir en la calor de l’esclat social del 2019 i acompanyada d’una àmplia simpatia que va començar a disminuir mentre es redactava el text més progressista d’Amèrica Llatina.
Si les enquestes tenen raó, l’opció de «Rebuig» s’imposaria per una diferència d’entre sis i 10 punts. Això suposa una paradoxa per alguns, ja que dos anys enrere el 80% de la ciutadania havia expressat en les urnes el desig de comptar amb una Carta Magna que acabés amb els vestigis institucionals de l’era del general Augusto Pinochet (1973-90). El «no» a una Constitució elaborada amb el predomini de convencionals d’esquerre agrupa a nostàlgics de la dictadura, gent de dretes moderats i a un sector del centreesquerra que durant els 80 va lluitar conta el dictador.
El Govern de Gabriel Boric se centra en la victòria de l’«Aprovo». Al voltant del jove president creuen que la disputa electoral serà més equilibrada del que s’augura. La directora de Latinobarómetro, Marta Lagos, assenyala que existeix una «gran mobilització invisible» que podria alterar les previsions.
