El Congrés dels Diputats va aprovar ahir -aquesta vegada de manera definitiva- la llei de la ciència. El text suposa una reforma de la norma actualment vigent (2011) i té tres objectius fonamentals. El primer és blindar el finançament suficient a les tasques d’investigació i desenvolupament (R+D): l’1,25% del PIB d’aquí al 2030. El segon, reduir la burocràcia i simplificar la càrrega administrativa a la petició d’ajudes. I el tercer (i potser el més important), atorgar estabilitat laboral als científics i treballadors. A la votació final, els diputats van rebutjar l’esmena que va introduir al seu dia el PP perquè contractes temporals o definitius s’atorguessin en funció del finançament del projecte: estatal o europea.
Al juny, el Congrés ja va donar llum verda a la llei. La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va sortir molt reforçada del debat i la posterior votació perquè el text es va aprovar amb 261 suports, 59 abstencions i ni una sola papereta negativa. La reforma legislativa cerca reduir la precarietat laboral consagrant un nou contracte indefinit que no estarà subjecte a l’oferta pública d’ocupació i que estarà dirigit a investigadors, tècnics i personal de gestió. També es podran beneficiar d’aquest model laboral persones amb experiència i competència suficient.
