Cinc dies després que el Congrés donés llum verda definitiva a la llei del ‘només sí és sí’, el Govern va aprovar, per a la seva remissió a les Corts, una altra de les lleis estrella del Ministeri d’Igualtat. Es tracta de la reforma de la llei de l’avortament, que no incorpora canvis substancials sobre la proposta inicial, que va ser aprovada al maig i que ja va generar un xoc i intenses negociacions entre el Ministeri d’Igualtat, en mans d’Irene Montero, i l’ala socialista del Govern, sobretot a causa de la creació d’una baixa laboral per a dones que pateixen regles doloroses. Això sí, s’han introduït matisacions destinades a garantir els nous drets que conté la norma, com el destinat a aturar l’anomenada violència obstètrica. Quan la llei entri en vigor, els professionals sanitaris hauran de requerir «el consentiment lliure, previ i informat» de les parteres en tots els «tractaments invasius durant l’atenció al part».
En l’avantprojecte inicial aprovat al maig, que no esmentava el terme violència obstètrica perquè genera rebuig en alguns sectors mèdics tot i que d’altres s’obren a la seva utilització per aturar les males pràctiques, exceptuava la petició de consentiment informat en els casos en els quals «la vida de la mare o el nadó estigui en risc». Però s’ha eliminat aquesta excepció «en coherència amb la llei d’autonomia del pacient» i perquè «ha sigut una qüestió observada per entitats socials i millora el text respectant encara més la voluntat de la dona», segons expliquen fonts del Ministeri d’Igualtat.
Així mateix, entre les novetats introduïdes destaca la incorporació d’un apartat destinat a «garantir l’assistència i l’acompanyament a la salut mental de les dones en cas de mort perinatal». Els avortaments involuntaris, sobretot en avançat estat de gestació, provoquen un fort impacte psicològic en els progenitors i per això s’ha incorporat un capítol per ajudar les dones en aquesta dura situació. Aquesta ajuda es complementarà amb una baixa laboral, que ja es va introduir en l’avantprojecte inicial, perquè puguin absentar-se de la feina les dones que avortin tant de forma voluntària o involuntària, si el metge considera que la seva situació física o mental els impedeix treballar.
D’altra banda, destaca una modificació de les normes sectorials perquè les incapacitats temporals per menstruacions incapacitants i per prepart (a partir de la setmana 39 de gestació), que ja contenia el text inicial, puguin ser sol·licitades per les funcionàries de les Forces Armades i de l’àmbit de la justícia.
Garantir l’avortament
I és que la reforma està destinada a garantir l’avortament en la sanitat pública, creant un registre d’objectors individual, a fi de reforçar els serveis on l’objecció impedeix la pràctica d’aquest dret. Així mateix, es reverteix la contrareforma del PP perquè les menors de 16 i 17 anys no hagin de demanar permís patern per interrompre els seus embarassos. Però s’han incorporat moltes altres mesures destinades a garantir la salut sexual i reproductiva de les dones. «El dret a decidir sobre el nostre cos és la porta d’entrada per a l’exercici sobre molts altres drets», ha destacat Montero després del Consell de Ministres.
L’Executiu ha aprovat el projecte sense els informes del CGPJ i del Consell Fiscal, que han tornat a incomplir els terminis. Però ha decidit enviar ja a les Corts el text perquè hi hagi temps que entri en vigor aquesta legislatura. I és que la tramitació llei del ‘sí és sí’ ja ha estat prou plena de confrontació.
