Diari de Girona

Diari de Girona

De «Gorby» a Putin: la transició avortada

Gorbatxov i Putin en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS

Gairebé tres dècades separen el 31 d’agost del 1994, data en què els últims soldats russos van abandonar el territori de la ja extinta Alemanya Oriental després que Mikhaïl Gorbatxov es negués a reprimir militarment la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d’Alemanya, i el 24 de febrer del 2022, dia en què el president Vladímir Putin va ordenar al seu Exèrcit irrompre a Ucraïna, el país veí ja convertit en un estat independent, per col·locar-hi un Govern afí. En aquest lapse de temps, els successius líders al capdavant del Kremlin han capgirat com un mitjó la política del país, tant a nivell domèstic com a l’exterior, transitant d’un país immers en un procés d’obertura i amb al·lèrgia a utilitzar la força per resoldre els seus problemes exteriors a un estat marcadament totalitari i capaç de llançar una invasió terrestre en tota regla contra un altre Estat, un fet no vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

Quan una nació experimenta canvis tan radicals en un període històric relativament curt, quan els valors que guien una mateixa societat i les seves elits resulten tan contradictoris entre ells, la pregunta és gairebé inevitable: Què és el que ha anat malament a Rússia? Per què la transició que la URSS/Rússia va iniciar als anys 80 va fracassar i finalment va ser avortada amb l’arribada de Vladímir Putin al poder el 1999?

Carmen Claudín, investigadora principal del Centre de Barcelona per als Afers Internacionals (CIDOB), és poc inclinada a qualificar de «transició» els processos polítics viscuts en els darrers anys d’existència de la URSS i l’inici de la Federació Russa com a estat independent. Però sí que identifica una «fe excessiva i innocent» en la capacitat transformadora de l’economia de mercat per part dels intel·lectuals i dirigents que en els anys 80 i 90 van portar el pes de les reformes. (Iegor) «Gaidar i altres pensadors van creure que privatitzant i aplicant l’economia de mercat, els canvis democràtics vindrien sols; no es van adonar que en democràcia, les institucions també són molt importants», destaca. Si les institucions continuen sent en essència les mateixes i funcionen de la mateixa manera, «tot depèn de les persones al capdavant de les mateixes i de la seva eventual voluntat» perquè les reformes i els canvis es materialitzin i desenvolupin, continua.

Justícia sense reformar

Com a exemple, esmenta la justícia, un àmbit que no ha estat reformat des dels temps soviètics, propiciant abusos quan va arribar al poder un cap de l’Estat amb voluntat repressora. De fet, la manca d’independència de jutges i magistrats ha permès que a la Rússia actual es persegueixi i empresoni amb acusacions fabricades o falses opositors o periodistes crítics.

Un altre dels elements que ha permès a un president obertament al·lèrgic a la democràcia com Putin revertir la direcció aperturista en què caminava Rússia és el concepte de la llibertat com «una concessió del poder», no com un dret o avenç que pertany a la ciutadania.

Compartir l'article

stats