Amb la mort d’Isabel II es posen en marxa una sèrie de moviments en cadena. I no només dinàstics (el seu primogènit Carles ja és el nou rei d’Anglaterra). També monetaris, ja que la fortuna de la sobirana que va morir dijous a l’edat de 96 anys i després de 70 anys de regnat es calcula que és una de les més grans de la reialesa europea.
Tot i que la majoria de monarquies europees estan fent passos per ser cada vegada més transparents pel que fa als seus béns, la fortuna de la reina Isabel II encara estava embolicada en certa boira. Segons ha calculat el Sunday Times, la riquesa que deixa Isabel II se situaria als 370 milions de lliures (426 milions d’euros), una xifra petita si es compara amb les grans fortunes que encapçalen la llista Forbes. The Guardian, per la seva banda, va publicar una investigació l’any passat en què xifra en més de 180 milions de lliures (uns 211 milions d’euros) els diners acumulats per la reina en tots aquests anys, sense comptar béns personals.
Queda molt lluny de les fortunes planetàries més grans. Per exemple, al multimilionari nord-americà Elon Musk, actualment l’home més ric del món, se li calcula una fortuna de 219.000 milions de dòlars (217.000 milions d’euros). El 2021 ocupava el segon lloc de la classificació, però aquest any ha pujat gràcies a la revaloració de les accions d’una de les seves principals companyies, Tesla.
Per darrere de Musk apareixen les fortunes del també nord-americà Jeff Bezos (fundador d’Amazon, amb 170.000 milions d’euros estimats), el francès Bernard Arnault (Louis Vuitton, 149.000 milions) i el també nord-americà Bill Gates (Microsoft, 128.000 milions).
Béns personals
No obstant això, la reina també tenia els seus propis béns personals, inclòs el castell escocès de Balmoral (comprat originalment per la reina Victòria el 1848), on va morir, i la casa de Sandringham Estate, a l’est d’Anglaterra. Tots dos els havia heretat del seu pare, el rei Jordi VI.
A més, la reina també tenia una col·lecció valuosa de segells, nombroses obres d’art i una cartera d’accions. Les Joies de la Corona -amb la corona de Sant Eduard com la peça més important, ja que és la que es fa servir per coronar els monarques del Regne Unit- i moltes obres d’art són en realitat propietat del Royal Collection Trust, una organització benèfica. No es poden vendre ni dividir, ja que romanen lligades a la Corona i la nació.
Tal com recull la CNN, Isabel II i el seu fins aquest dijous hereu, el príncep Carles, rebien la major part dels ingressos del Govern i de les propietats privades. Les tres fonts principals d’ingressos de la monarca eren la Subvenció Sobirana, l’herència del Ducat de Lancaster i els seus béns i inversions personals.
Subvenció Sobirana
La Subvenció Sobirana, una suma global anual que aporta el Govern, és essencialment un compte de despeses que cobreix els costos de viatge, seguretat, personal i manteniment dels palaus reials. La reina va rebre 85,9 milions de lliures (99 milions d’euros) lliures d’impostos de la Subvenció Sobirana en l’any fiscal 2020-2021.
La Subvenció Sobirana es genera a partir del Crown Estate, una col·lecció de propietats i granges del Regne Unit que generen centenars de milions de lliures cada any. La gran majoria dels guanys del Crown Estate van a les arques del Govern, però una part dels mateixos, entre el 15% i el 25%, s’entreguen als monarques amb la forma de Subvenció Sobirana.
Una altra font important d’ingressos per a la monarca era el Ducat de Lancaster, una sèrie de propietats comercials, agrícoles i residencials que data del 1265. El ducat va produir 22,2 milions de lliures (26 milions d’euros) en guanys nets per a la reina durant aquest any fiscal. Amb aquests diners, Isabel II pagava les despeses oficials i privades, inclosos els costos per a altres membres de la família reial que assumien compromisos en nom seu.
Diverses propietats
El palau de Buckingham, el de Kensington, el castell de Windsor, el de Balmoral, el Clarence House, el Sandringham, el Frogmore House, el Bagshot Park i el palau de Holyrood són altres de les propietats incloses en el patrimoni de la Corona. El principal receptor d’aquesta herència segurament serà el primogènit d’Isabel II, Carles III, però també rebran part de la seva herència els altres fills, la princesa Anna, el príncep Eduard i el príncep Andreu.
